Ciutat de drets

Hem de fer transitar les institucions més properes pel marges del capitalisme, apostant per l’economia social, cooperativa i solidària.

La institució municipal, quan es tracta del treball que desenvolupa l’àrea de Serveis Socials amb les franges més vulnerables de la població, ha de canviar el xip definitivament: passar de les pràctiques assistencialistes a l’apoderament de les persones; de les lògiques del mercantilisme a l’acompanyament, de la contenció a la transformació. Ha passat una dècada d’ençà de la gran recessió i la ciutat continua malmesa amb una realitat colpidora reflectida als indicadors socials.

És cert que ens hem allunyat dels escenaris més crus d’ara fa deu anys, però també ho és que la ciutat té una borsa d’atur estructural, que hi ha molta gent que no té unes condicions de vida dignes i que les situacions de vulnerabilitat es poden arribar a cronificar. Quan la xarxa familiar és inestable, les dificultats s’incrementen i afecten especialment els infants, les dones, els migrants i la gent més gran. Des de Capgirem Vilanova i la Geltrú–CUP volem incidir en posar al centre les persones i no els mercats, reorganitzant si cal els departaments municipals i les regidories o remunicipalitzant els serveis públics per tal de recuperar la sobirania dels serveis essencials i respondre a noves necessitats en comptes de col·laborar a enriquir les grans multinacionals espoliadores.

Els embats de la crisi als quals ens referíem han deixat la ciutat ocupant els últims vagons en allò referent a potencialitat econòmica: mirem a l’exterior quan es tracta de cercar feina. Ens hem d’afanyar a promoure la formació, posant totes les eines i recursos al suport i l’acompanyament del teixit productiu. Cal emprendre una autèntica acció institucional per col·laborar en la reparació de l’economia local i fomentar la creació de noves empreses.

D’igual manera, hem de fer transitar les institucions més properes pel marges del capitalisme, apostant per l’economia social, cooperativa i solidària alhora que adequant la complexa arquitectura econòmica municipal per treballar amb la banca ètica o estudiant la creació d’una banca pública municipal. Tot tenint present que cal una reconversió industrial, enfocant els esforços en una transició cap a nous sectors generadors d’ocupació que siguin respectuosos amb la natura i amb les persones, que són l’economia del futur.

Descripció de línies prioritàries de treball i enumeració de mesures concretes

La gran crisi viscuda per les classes populars l’última dècada ha provocat un greu enduriment de l’accés a un dret fonamental pel desenvolupament vital de les persones com és l’habitatge. Fa poc més de deu anys vam patir una bombolla especulativa dels preus de compra dels habitatges, i la gestió feta pels poders públics ens aboca ara a una bombolla del preu del lloguer, agreujada per l’empobriment i la precarització de les treballadores.

Aquesta situació és el resultat de dècades de manca de polítiques públiques d’habitatge que, a banda de ser residuals, mai no han qüestionat ni de ben lluny que un dret fonamental com aquest es regeixi sempre per les regles d’un mercat privat i especulatiu.

Aquesta lògica mercantilista que veiem en l’accés a l’habitatge també la podem traslladar a la resta d’usos que fem del sòl. Això es tradueix en el fet que totes les intervencions, planificacions i projeccions que es fan al nostre entorn responen a la generació d’expectatives immobiliàries i d’un benefici privat. Cal revertir aquesta dinàmica i fer possibles uns barris i uns pobles habitables que no responguin exclusivament a la lògica del mercat, sinó sobretot a les necessitats de qui els habita.

En aquest sentit, si volem plantejar una política de futur i realment transformadora encaminada a recuperar la sobirania residencial hem de posar sobre la taula mesures encaminades a la desmercantilització de l’habitatge.

Aquesta estratègia cal combinar-la amb polítiques d’habitatge d’emergència social a curt termini per fer front a una situació que ja deixa fora molta gent.

L’Oficina Local d’Habitatge (OLH) ha d’estar dotada d’un Pla Local d’Habitatge, una radiografia del municipi que permeti disposar de dades per abordar les necessitats ja existents, i que dibuixi quins són els objectius a mig i llarg termini. Cal incorporar a aquest procés el teixit associatiu que ha abordat en solitari aquestes problemàtiques, canviant la relació entre la institució i les associacions.

Entenem que cal augmentar el parc d’habitatge públic destinat a cobrir situacions d’emergència en matèria d’habitatge, emprant totes les eines legals ja disponibles: adquirint habitatges mitjançant el dret de tempteig i retracte i explorant totes les vies legals i jurisprudencials per a l’expropiació forçosa d’habitatges per destinar-los a ús social.

Ens comprometrem a crear el Servei d’Atenció al Risc de Pèrdua de l’Habitatge, una eina pública per donar acompanyament a les famílies afectades per una execució hipotecària o per l’increment d’un lloguer. Aquest servei s’oferirà des de l’Oficina Local d’Habitatge i s’hi podrà accedir també des de qualsevol altra finestra de l’administració.

La situacions d’emergència d’habitatge que han derivat en l’ocupació d’immobles són una realitat i per tant s’ha de preveure un programa d’intervenció en situació d’ocupació, encaminat a regularitzar el major nombre possible d’habitatges en aquesta situació, incloent-hi la normalització dels subministraments d’aigua i energia.

L’habitatge és un dret i no un privilegi, i per tant cal treballar perquè cap persona ni família es quedi al carrer ni un sol dia. Les administracions més properes han de fer front als desnonaments i posar tots els recursos a l’abast per fer complir la llei 24/2015 d’emergència d’habitatge. Igualment aquesta llei ha d’erradicar i prevenir les situacions de pobresa energètica a les llars de famílies i persones en situació de vulnerabilitat.

La situació de volatilitat i especulació que pateix el mercat de l’habitatge fa necessària una actualització constant dels llindars mínims de renda per a poder accedir a la borsa de lloguer social, donades les circumstàncies especulatives actuals sobre el lloguer.

Una altra estratègia a endegar és incrementar la pressió a la banca i a les empreses propietàries de pisos buits perquè els posin a lloguer a través de l’OLH. Cal augmentar les inspeccions a aquests habitatges i aplicar les sancions corresponents quan no hi hagi resposta per part dels propietaris. L’Ajuntament ha d’esdevenir part activa en les campanyes de pressió sobre la banca que duen a terme els col·lectius que tracten aquesta problemàtica per arribar a acords favorables i garantir així el dret fonamental a l’habitatge. Igualment, cal pressionar les administracions competents perquè es defineixi legalment què és un pis buit i poder aplicar un recàrrec sobre l’IBI a aquest tipus d’habitatges, fomentant així la cessió a la borsa de lloguer social de l’OLH.

Però si el mercat privat continua sent l’actor principal, les polítiques reformistes i conjunturals no cobriran mai l’objectiu de garantir el dret a l’habitatge. Per tant, calen polítiques a mig i llarg termini encaminades a generar les condicions necessàries perquè el mercat privat cedeixi el protagonisme als habitatges de titularitat pública o amb preus regulats, i que a més guanyin terreny fórmules alternatives a la propietat i el lloguer d’arrel cooperativa.

Igualment, cal augmentar la disponibilitat de sòl públic destinat a habitatge al Pla d’Ordenació Urbanística i no vendre al mercat convencional el ja existent, així com actualitzar el concepte d’habitatge buit a les ordenances municipals (es defineix com a habitatge buit l’habitatge que roman desocupat permanentment, sense causa justificada, per un termini de més de dos anys).

L’Ajuntament ha de facilitar als petits tenidors d’habitatge la inclusió d’un immoble a la xarxa d’habitatge social mitjançant eines de mediació i garantia pública, i impulsar Programes de rehabilitació d’habitatge a canvi d’una cessió en lloguer cercant la finalitat social de cessió temporal de l’habitatge a una família amb risc d’exclusió residencial. L’activació d’aquest programa requerirà d’una iniciativa pública municipal de caràcter transversal que implicaria les regidories d’Urbanisme, Foment de l’Ocupació i Serveis Socials.

La necessària actualització del POUM ha d’incloure la reserva del 30% de l’edificabilitat destinada a habitatge social en les noves construccions que superin una superfície determinada.

Entre d’altres iniciatives encaminades a cobrir el dret a l’habitatge, impulsarem la masoveria urbana creant una borsa gestionada per l’Oficina Local d’Habitatge, on s’oferiria assessorament jurídic i la redacció del contracte de masoveria; assessorament tècnic i supervisió tècnica de les obres; exempció del pagament de la taxa d’obres; assegurança multirisc i mediació entre les dues parts perquè arribin a l’acord més beneficiós.

També contemplarem l’impuls de les cooperatives d’habitatge a través de la licitació de sòl públic en dret d’ús per la construcció d’habitatge en règim de cessió d’ús. En aquest sentit, presentem el projecte de mandat de Co-habitatge.

Actualment Vilanova i la Geltrú té una taxa d’atur del 14%, i els contractes temporals representen el 88% del total de contractacions a la ciutat. Aquestes dades fan que segueixin sent necessàries polítiques per a lluitar contra l’atur i contra la precarietat laboral.

L’Ajuntament ha de jugar un paper actiu en generar ocupació estable explorant nous filons d’ocupació com el reciclatge, el consum sostenible i solidari o les energies renovables i les possibilitats que ofereix el sector primari, mitjançant les eines que presenta l’Economia Social Solidària.

Per afavorir la creació i la consolidació d’empreses, amb especial interès en societats cooperatives i d’economia social, l’Ajuntament ha de crear una Oficina Ciutadana d’Emprenedoria Social, encarregada de facilitar els tràmits, informar i assessorar els emprenedors des d’una lògica molt personalitzada i defugint la burocratització. També ha de disposar de polítiques fiscals que beneficiïn la creació i consolidació d’aquestes empreses -ajuts a la constitució, a la incorporació de socis i sòcies o a la transformació d’empreses i associacions en cooperatives de treball- i estudiar la possibilitat de cedir en usdefruit dependències municipals, sòl públic o naus industrials de titularitat pública a empreses de l’economia social.

Per fomentar l’ocupació de qualitat i estable, proposem editar una Guia de Bones Pràctiques en matèria laboral que, entre altres tasques, faci difusió de bones pràctiques en l’ocupació; i difondre-la a totes les empreses que tinguin seu al municipi, lligant l’aplicació de bones pràctiques a avantatges i bonificacions.

A més, cal oferir al col·lectiu d’aturats cursos de formació en consonància amb els nous filons d’ocupació. L’Ajuntament ha d’impulsar la coordinació de tots els municipis de la comarca a l’hora de planificar la formació ocupacional del territori i optimitzar així recursos i diversificar més l’oferta.

D’altra banda, l’Ajuntament ha de facilitar la conciliació de la vida laboral i familiar, i fomentar la creació d’ocupació i el repartiment de la riquesa. Per això ha de vetllar per la limitació de les hores extres, que en alguns departaments és una pràctica habitual, a través de la contractació de nou personal. A més, ha de treballar per Crear plans d’ocupació, que no siguin només mesures a curt termini, sinó que permetin accedir a llocs de treball estables a les persones que n’han pres part.

A Vilanova i la Geltrú hi ha moltes famílies en situació de precarietat. Algunes d’elles no poden arribar a cobrir les seves necessitats bàsiques en matèria energètica, d’habitatge o d’alimentació. També trobem famílies que presenten dificultats per cobrir necessitats socials o relacionals.

Pensem que cal abordar amb determinació i recursos totes aquestes necessitats, treballar més intensament amb els equips de Serveis Socials i amb tots els agents implicats amb el treball i l’educació social.

Com hem esmentat anteriorment, les persones han de ser el centre de tota acció política. Entenem la justícia social com un dels principis fonamentals de la nostra candidatura. Cal que les qüestions socials esdevinguin prioritàries per tal de plantar cara i lluitar contra qualsevol signe d’exclusió i de pobresa a la nostra vila.

Coneixem la complexitat dels processos relacionats amb l’educació social. És per això que tampoc trobem propici generar expectatives no assumibles: sabem que no podem acabar totalment amb la pobresa i l’exclusió, però sí que podem reduir-les al màxim; i vetllem perquè la ciutadania amb dificultats d’accés a la cultura i a la circulació social disposi de més oportunitats. Això ho farem des de diferents vessants.

Centrant la nostra tasca en la prevenció, anant a l’arrel del conflicte i actuant abans que les situacions esdevinguin cròniques i/o incontenibles. Per això trobem imprescindible treballar amb infants des d’una edat molt primerenca i amb les famílies com a màxim agent socialitzador d’aquestes persones. Considerem que cal realitzar més campanyes i programes d’alfabetització als barris. Al mateix temps, cal establir un protocol d’actuació per tal d’atendre les persones que viuen al carrer, més enllà de les ajudes puntuals en casos extrems; així com fer pressió municipal i emprendre mesures concretes per erradicar les situacions de pobresa energètica a les llars de famílies i persones amb pocs o nuls recursos econòmics. Cal també estimular la formació a les franges d’edat més afectades per l’atur (16-25 anys i majors de 45 anys).

Considerem també necessari el treball des del suport, augmentant el nombre de recursos existents en matèria de Serveis Socials, que han de tenir un abast major.

Ens comprometem a treballar en xarxa amb totes les regidories i agents implicats; a integrar la figura d’educadors/es de carrer als EBAS (Equips Bàsics d’Atenció Social) i a ampliar el nombre de treballadors/es familiars.

En matèria de recursos, volem impulsar la creació d’un menjador social a l’espai de la Plataforma que funcioni de manera autogestionada, implicant les persones que l’utilitzin en el seu funcionament.

Igualment, entenem que cal pressionar les companyies subministradores d’energia per ajudar les famílies que no puguin fer front a les factures, lluitant contra la pobresa energètica; i ampliar els recursos dels Centres Oberts de Vilanova i la Geltrú, en sinergia amb altres programes.

Pensem també que cal dotar l’Economat de Vilanova i la Geltrú de treballadors i treballadores municipals que actuïn coordinadament amb el personal voluntari, facilitant el treball conjunt de col·lectius, entitats i associacions del municipi; i estudiar la seva implementació en diversos punts estratègics de la nevera solidària.

També ens comprometrem a mantenir els serveis bàsics als equipaments municipals per a persones sense llar, ampliant els horaris de dutxa als pavellons i piscines i l’ús del servei que ja ofereix l’espai de La Plataforma per assegurar la higiene de les persones en situació de pobresa; així com ampliar l’actual servei de bugaderia per a persones sense llar com a font de benestar i d’autonomia personal, de recuperació de l’autoestima i de capacitació com a elements claus de rescat.

Creiem que cal organitzar els Serveis d’Atenció Domiciliària amb prou dotació horària per poder donar una bona atenció a les persones grans i famílies. Creiem que cal impulsar ajudes que facilitin que les persones rebin suport principalment a les seves llars, tot preservant el seu patrimoni tant econòmic com identitari.

L’economia social i solidària s’erigeix avui com una alternativa superadora de les relacions econòmiques actuals que ja està implantada en tots els sectors, des de la producció en forma de cooperatives laborals o l’autogestió cooperativa, la distribució o les finances ètiques fins al consum responsable. La seva implantació és encara molt limitada però té el potencial de ser la llavor per superar les relacions socioeconòmiques vigents, incorporant-hi aspectes feministes, de radicalitat democràtica i de cooperació en contraposició a la cerca exclusiva del creixement i el benefici privat per sobre del bé comú.

Pensem en l’Ajuntament com un actor fonamental en el desenvolupament d’eines que fomentin la creació d’ocupació, tenint en compte el teixit econòmic i productiu del municipi on les PIMES són els actors de major implantació; i cercant una visió estratègica de quins són els sectors i els models econòmics que s’han de potenciar en la cerca d’aquell que fixi les bases d’una economia arrelada al territori, de relacions laborals justes i integradores, i respectuós amb la natura.

Cal incorporar l’Economia Social i Solidària (ESS) a les polítiques promoció econòmica de l’Ajuntament, obrir un registre d’iniciatives socioeconòmiques locals i coordinar-nos amb altres agències d’àmbit local i comarcal com els ateneus cooperatius.

Cal també facilitar línies de crèdit i instruments financers a petites i mitjanes empreses considerades d’especial interès per a la comunitat, fent èmfasi en societats cooperatives de l’ESS, a través d’acords amb entitats de banca ètica i cooperatives de crèdit; i estudiar la possibilitat de crear un fons local col·lectiu d’estalvi i crèdit a través de la implicació de la societat civil per decidir els projectes que es volen finançar.

Igualment, cal ajudar i acompanyar les iniciatives relacionades amb el funcionament de les monedes socials locals, permetent l’accés mitjançant aquestes monedes a certs serveis públics, impostos i taxes municipals o incentivant-ne l’ús a través del treball comunitari i el consum de proximitat, amb convenis amb el petit i mitjà comerç local.

El sistema de producció i comercialització alimentària està generant una sèrie de contingències i externalitats negatives per a les persones i per a la natura que van des de la precarietat laboral fins a un inassumible impacte mediambiental, acompanyat d’un empitjorament de la salut.

Aquest model ha fet perdre als pobles la seva sobirania per decidir com generar quelcom tan imprescindible com ho és el menjar. Cal impulsar polítiques encaminades cap a la sobirania alimentària, que a més pot esdevenir font de creació d’ocupació dins del marc de l’ESS, per la revalorització dels criteris socials, ambientals i de proximitat.

El sector primari s’ha reduït de manera dràstica al municipi i només resisteixen algunes explotacions agràries i el sector pesquer, que tot i disposar d’un dels grans ports catalans, afronta serioses dificultats de comercialització dels productes en circuits curts i amb preus justos.

Els reptes ambientals i socials que venen necessiten la relocalització d’una part del sector primari abandonat en el passat, transformant-lo així en un sector econòmic i ocupacional que novament tingui recorregut a la nostra vila. Cal tenir en compte les reserves de sòl per a activitat agrícola a l’hora de fer la planificació urbanística, i protegir les ja existents de la pressió urbanística.

Cal també dur a terme campanyes de sensibilització dels avantatges socials, econòmics i ambientals del consum de proximitat i vincular-les a la promoció dels segells existents de producció agrària local. També cal establir un pla per a la difusió de la marca de producció agrària/pesquera local a través de mercats, jornades gastronòmiques i degustacions.

És necessari introduir la formació en la creació de cooperatives agràries ecològiques i altres economies del sector agropecuari, establint convenis amb els propietaris de terres perquè puguin ser treballades i elaborant un cens de banc de terres públic del qual s’informarà a aquelles formacions d’emprenedoria agrària que s’estiguin creant al país.

La pesca local arrossega un problema amb la comercialització del producte dins de la mateixa ciutat. Volem donar suport a la confraria de pescadors en l’elaboració d’un pla de promoció del peix de Vilanova en circuits curts de comercialització com són els mercats i la restauració local, tenint en compte les espècies pròpies de la costa i la seva viabilitat ambiental.

És essencial també realitzar campanyes informatives sobre l’etiquetatge obligatori i la traçabilitat dels productes pesquers, i informar dels beneficis socials, econòmics i ambientals del consum de peix de proximitat. Igualment, cal introduir els productes ecològics i la pesca de proximitat als menjadors escolars, estudiant la viabilitat de creació d’una central d’abastiment compartida en col·laboració amb els productors, comercialitzadors i restauradors locals.

Una altra de les iniciatives que endegarem serà elaborar un sistema de bonificacions, com ara exempcions i descomptes en les taxes, o bé crear i difondre un segell identificatiu per als restauradors que ofereixin un volum significatiu de producte local i/o de gran proximitat.

Vilanova i la Geltrú compta amb un ampli teixit comercial de petits i mitjans negocis concentrats al voltant del centre de la ciutat, i molt relacionat amb un urbanisme que prioritza la creació de zones de vianants en detriment dels vehicles de motor; un fet que ha generat les condicions necessàries pel desenvolupament de l’activitat comercial.

El petit comerç local, a banda de ser un important actiu econòmic i de generació d’ocupació, ajuda a la vertebració de la vida quotidiana de la ciutat i combat el model de ciutat-dormitori que ocasiona la pèrdua d’identitat dels barris, fomentant l’intercanvi i les relacions socials entre les veïnes a l’espai públic.

Capgirem Vilanova i la Geltrú-CUP aposta clarament per l’extensió del model comercial de proximitat, la seva protecció front a altres models “macros” allunyats dels barris i pel foment de l’activitat comercial a tots els barris de la ciutat. Per tant, apostem per polítiques comercials de proximitat integrades dins la trama urbana i per evitar la proliferació de grans superfícies comercials periurbanes.

Per això proposem impossibilitar o dificultar en el planejament urbanístic la instal·lació de grans superfícies comercials, aplicar una fiscalitat incrementada a les grans superfícies comercials i modificar la normativa en matèria d’horaris comercials per beneficiar el comerç integrat a la trama urbana, restringint els horaris actuals dels establiments de les zones periurbanes.

De manera paral·lela, continuarem fomentant l’agrupació dels petits comerciants més enllà d’una zona concreta de la ciutat per elaborar estratègies de promoció i aliança a l’hora de fer una contractació de serveis i, de retruc, potenciar una oferta local que pugui donar resposta a aquesta demanda col·lectiva com el marxandatge, la promoció o els serveis d’assessoria.

Entre les mesures que acabem de referir, elaborarem un pla de revitalització dels mercats municipals que integri aspectes de sobirania alimentària per fer una oferta diferenciada del producte vers el model dels supermercats i les grans superfícies.

Igualment, avaluarem l’aplicació de mesures de mobilitat del barri que afavoreixin el trànsit de compradors i l’entorn comercial del Mercat de Mar.

La institució municipal ha d’endegar polítiques actives que fomentin l’activació de locals comercials buits als diferents barris a través de polítiques fiscals favorables per aquells negocis que es considerin d’especial ús social per la seva especialització, industrial o artesanal, o perquè integrin la comercialització de la producció agroecològica de proximitat.

Altres mesures que volem fer efectives són la creació d’un inventari de locals amb un barem de preus de lloguer i la incentivació dels propietaris perquè els posin en lloguer mitjançant al·licients fiscals, així com promoure targetes de fidelització al teixit comercial i de restauració dins la trama urbana que atorguin avantatges als compradors i fomentin la cooperació entre establiments.

Vilanova i la Geltrú té un potencial de creixement del sector turístic tot aprofitant la seva vessant de dinamitzador econòmic i reduint al mínim les externalitzacions socials i ecològiques negatives que provoca la sobreexplotació turística a molts pobles i ciutats de Catalunya.

Aquest és un aspecte fonamental a tenir en compte a l’hora de fer les polítiques de promoció d’aquest sector. Cal que les polítiques de dinamització turística es pensin i es despleguin conjuntament amb els diferents agents socials implicats (parcs naturals, comerços locals, entitats, etc.) per garantir la cohesió social i la vertebració d’un projecte col·lectiu.

En aquest sentit proposem buscar la complicitat del sector turístic per establir marcs de sostenibilitat que dotin la marca turística de la ciutat d’un valor diferenciat. Tenir una oferta de qualitat significa també que les treballadores que presten els serveis ho fan en les condicions adequades. Per tant, cal que l’Ajuntament revisi juntament amb els sindicats la precarització laboral que massa sovint ha caracteritzat el sector turístic, en especial la de les dones.

De la mateixa manera, cal acompanyar i incentivar les empreses turístiques, ja siguin d’allotjament, lleure o altres; perquè elaborin plans de sostenibilitat de la seva activitat o apliquin mètodes de funcionament auditats que garanteixin la major sostenibilitat ambiental i social dels seus projectes.

Des de l’Ajuntament, cal elaborar un cens de l’oferta actual d’allotjaments i apartaments turístics oferts a Internet per tal de garantir que no es produeixin situacions d’il·legalitat i, en cas que fos necessari, aplicar les sancions i engegar les mesures que calguin per corregir la situació.

Apostem per una promoció turística que posi en valor el patrimoni cultural i natural de l’entorn, i que inclogui una visió de sostenibilitat de la càrrega turística per davant d’altres mirades tradicionalment més explotades. Proposem elaborar un pla de promoció turística enfocat a les TIC i als espais no institucionals de promoció turística com blocs, fòrums i d’altres; i elaborar un catàleg d’activitats urbanes i culturals així com de rutes i pràctiques esportives a la natura que aprofitin les TIC.

Creiem oportuna la millora de la promoció i la senyalització de les rutes a peu i en bicicleta que passen pel nostre terme municipal, conjuntament amb el Consell Comarcal, la Diputació de Barcelona i la resta de municipis per on passin aquestes rutes.

Vilanova i la Geltrú podria augmentar la seva oferta de places hoteleres, però en la mesura del possible la sostenibilitat requereix que la nova construcció ha de ser sempre l’última opció. Per això, cal facilitar i incentivar la creació allotjaments amb encant als barris més antics i cèntrics de la ciutat, en edificis que ara mateix es troben deshabitats i requereixen de profundes reformes.

Igualment, proposem habilitar una zona reservada a l’aparcament d’autocaravanes amb els serveis corresponent, un sector turístic familiar en gran creixement que requereix infraestructures mínimes i que ajuda a la desestacionalització de la temporada d’estiu.

El pressupost municipal és l’eina que serveix per programar i planificar les despeses de l’Ajuntament en funció d’uns ingressos previstos. Per això creiem que és imprescindible l’aprovació conjunta dels pressupostos i les ordenances fiscals, per tal de tenir una visió completa dels ingressos i les despeses de l’Ajuntament.

Amb l’aprovació dels pressupostos es fixen les polítiques que es duran a terme, i creiem que aquesta és una decisió que hem de prendre entre totes. Per això s’ha de reformular l’actual sistema de pressupostos participatius, que no deixa de ser un repartiment d’engrunes i una competició entre les propostes que s’hi presenten, per garantir la plena participació ciutadana en el procés d’estudi, anàlisi i reflexió previ a la seva aprovació.

També volem que es dugui a terme el control democràtic dels pressupostos per fer-los més accessibles a la ciutadania i prevenir possibles malversacions dels recursos públics. Perquè això sigui possible proposem les mesures següents: Garantir l’accessibilitat a les dades del pressupost a la web municipal amb un format que en possibiliti el tractament i amb una presentació clara, jerarquitzada de més a menys detall i amb notes explicatives; incloure informació sobre el cobrament de dietes i assistència a reunions desglossada per persones, càrrecs i el projecte al qual va associada la despesa i crear un canal de participació i control en línia de la gestió dels pressupostos obert a la ciutadania.

Pel que fa a l’elaboració de la proposta dels pressupostos vinents, és necessari que revisem totes les despeses municipals per eliminar les que siguin menys necessàries, com per exemple el pagament a la Diputació de Barcelona per a la tramitació del cobrament d’alguns tributs.

També cal revisar els impostos, taxes i preus públics amb criteris de justícia social, cura del medi ambient i solidaritat. Les mesures que proposem en aquest sentit estan vinculades a les bonificacions per nivell de renda als impostos i preus públics. Per evitar que hi hagi casos en què no es sol·licitin per desconeixement proposem, com ja està fent l’Ajuntament de Sabadell, sol·licitar a Hisenda la informació necessària per aplicar d’ofici les bonificacions dels impostos i preus públics municipals per nivell de renda.

Pel que fa a l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) proposem introduir bonificacions de l’IBI per afavorir l’eficiència energètica i l’aprofitament d’energies renovables en immobles vells (instal·lació d’aïllaments, instal·lació de sistemes per a l’aprofitament tèrmic o elèctric d’energia solar); aplicar bonificacions de l’IBI als immobles destinats a lloguer social; revisar els immobles amb exempció de l’IBI i aplicar les exempcions no en funció de qui és el titular de l’immoble sinó en funció de l’activitat que s’hi duu a terme (per exemple els immobles de l’església); aplicar coeficients progressius a l’IBI en funció de la valoració cadastral del pis o aplicar coeficients més elevats a l’IBI per a immobles no residencials.

Pel que fa a l’Impost sobre l’Activitat Econòmica, s’han de destinar recursos a la detecció de fraus en l’IAE. L’Ajuntament de Sabadell entre el 2012 i el 2015 va aconseguir destapar un frau d’1,4 milions d’euros de diverses empreses de la ciutat. També proposem aplicar bonificacions de l’IAE durant un període limitat per pràctiques ambientals.

Pel que fa a l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO), proposem aplicar les bonificacions permeses a l’ICIO per mesures d’eficiència energètica, accessibilitat i construcció d’habitatge protegit.

Volem també reformular l’Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica per tal de bonificar els vehicles més ecològics.

Encara que les multes no representen un volum substancial respecte el total del pressupost, creiem que cal sancionar les pràctiques que van en contra del dret de l’habitatge, raó per la qual proposem aplicar les multes lligades al dret de l’habitatge que preveu la Llei 18/2007 i habilitar els recursos necessaris per a la tramitació d’expedients sancionadors als pisos buits (l’Ajuntament de Terrassa des de l’any 2013 i fins a finals del 2018 ha obert 1.176 expedients sancionadors per pisos buits a entitats financeres i ha pogut recaptar fins a 217.000€ en multes).

Pel que fa a la gestió dels serveis públics, a les darreres eleccions municipals ja vèiem amb preocupació l’externalització de molts serveis de la ciutat. A dia d’avui no s’ha revertit aquesta política sinó que ha seguit augmentant: la darrera externalització ha estat la del servei de manteniment de l’enllumenat públic.

Des de Capgirem Vilanova i la Geltrú–CUP fem una aposta ferma per la remunicipalització dels serveis públics, tal i com expliquem en el projecte de mandat, per garantir els drets de les treballadores, la qualitat dels serveis, i una gestió transparent i democràtica que posi els interessos col·lectius per davant dels individuals.

L’operatiu financer de la despesa municipal, en la mesura que ho permetin les entitats existents, s’ha de traslladar a la banca ètica, ja que l’operatiu bancari és una despesa pública que també s’ha de regir per prerrogatives de cohesió social i bé comú.

Pel que fa a l’adquisició de béns i serveis per part de l’Ajuntament, hem d’establir criteris sostenibles per a tots els contractes públics i compres menors que contemplin mesures socials, ambientals i ètiques per garantir els drets laborals, socials i ciutadans de les persones que executin el contracte. Cal aplicar totes les mesures de la nova llei de contractes del sector públic per facilitar que puguin presentar-se a les licitacions cooperatives i petites i mitjanes empreses del territori, com per exemple la divisió en lots.

També, per complir l’acord aprovat per unanimitat al Ple de maig del 2016 en defensa de l’ètica en les contractacions públiques i contra els paradisos fiscals, i d’aquesta manera lluitar contra el frau fiscal internacional i el blanqueig de capital, proposem incorporar una clàusula a tots els contractes públics municipals que estableixi que els licitadors no poden realitzar operacions financeres en paradisos fiscals, de la mateixa manera que ho va fer l’Ajuntament de Barcelona.