Ciutat de les persones

Cal promoure noves polítiques adreçades a trencar els monopolis del mercat per accedir al dret a l’habitatge, diversificant- ne les fórmules i allunyant-les de la lògica especulativa.

L’única manera de viure sense tensions ni fractures, de no oblidar-nos absolutament de ningú i de vèncer la precarietat i la incertesa és recompondre la vida posant les persones al centre. Especialment les joves, les dones, les migrades, les persones grans. Únicament així deixarem d’expulsar-les als marges. Governar significa prendre decisions i sovint contrarestar resistències. Sovint l’acció política sobre la vida quotidiana esdevé insuficient i no abasta la quota d’allò més necessari per pal·liar la magnitud dels problemes socials. Davant d’aquesta limitació estructural, hem d’aprofundir en la tasca de revitalitzar els barris. Perquè Vilanova i la Geltrú no s’acaba allà on s’acaben els carrers del centre comercial: cal activar-los, impulsar nous projectes i iniciatives per bastir espais de seguretat i acollida allà on les persones puguin teixir i reconèixer-se les unes a les altres.

Ens cal reforçar els espais de cultura comunitària, que els equipaments de què disposem i els futurs esdevinguin pols referencials. De la mateixa manera, hem d’obrir i habitar nous espais on les persones puguin compartir, on la cooperació ens involucri i esdevingui un aprenentatge de democràcia: poder decidir sobre els nostres espais i recursos obrint la institució a la participació constant en la presa de decisions amb la creació d’eines com el Consell de la Ciutadania o donant un nou impuls a les Assemblees Municipals Obertes.

Als espais de proximitat, sigui als centres cívics o al nucli de les entitats que fan bategar la vida cultural de la ciutat, es basteixen noves relacions i una manera d’entendre allò que ens és comú. Hem desenvolupat el nostre programa polític sense treure’ns de sobre les ulleres liles, essent conscients que el repte de capgirar les maneres de fer de la institució des d’un plànol tècnic i polític és enorme. Entenem la institució municipal com la més propera, per aquest motiu cal reclamar-li que greixi la maquinària per contribuir al fet que la ciutat es mogui a una altra velocitat, al costat de noves formes de solidaritat, en defensa dels drets laborals, aculli les persones migrades, basteixi cultura crítica, produeixi i consumeixi de forma conscient i procuri noves mirades que repensin el paisatge i el territori que ens envolta.

A banda de centrar els esforços a intensificar les polítiques d’emergència social, cal promoure’n de noves adreçades a trencar els monopolis del mercat per accedir al dret a l’habitatge, diversificant-ne les fórmules i allunyant-les de la lògica especulativa. De la mateixa manera, cal que la institució municipal es posi al servei de la ciutadania, dels moviments socials i els col·lectius de la ciutat, que esdevenen l’autèntic motor de Vilanova i la Geltrú; i que esdevingui una eina d’acollida i d’empenta i no un tap burocràtic.

Els ajuntaments tenen una escassa competència en matèria de sanitat. Un dels àmbits en els quals cal treballar amb major èmfasi és en la prevenció a través de múltiples campanyes com a apostes clau per reduir les desigualtats de salut de classe i gènere, per la qual cosa cal activar el pla local de salut fent èmfasi en la detecció i potenciant l’atenció comunitària compartida. Igualment, cal que l’Ajuntament sigui avantguarda i treballi braç a braç amb els col·lectius de la ciutat en la denúncia política davant dels òrgans supramunicipals quan es tracta de defensar la salut i uns serveis sanitaris públics dignes a la comarca.

Des de Capgirem Vilanova i la Geltrú-CUP, apostem per fomentar i impulsar polítiques que posin al centre l’ajut i la protecció amb dinàmiques de treball que se centrin en la prevenció i que prioritzin la resolució de conflictes a través de la mediació.

Descripció de línies prioritàries de treball i enumeració de mesures concretes

La interdependència és una característica essencial de les persones. No podem viure soles, ens necessitem les unes a les altres. Hi ha etapes de la vida, però, en què aquesta interdependència es fa més evident. És el cas de la vellesa. També hi ha persones que tenen un grau més gran de dependència pel seu estat de salut o perquè tenen diversitat funcional.

Actualment a Vilanova i la Geltrú hi viuen 12.390 persones de més de 65 anys, que representen el 18,4% dels veïns i veïnes de la ciutat. Les dades d’envelliment mostren que per cada 100 persones menors de 15 anys, a Vilanova n’hi ha 117 que són majors de 65 anys. En clau de gènere hi ha diferències notables entre homes i dones, de manera que hi ha més dones grans.

Les persones grans són claus per a les seves famílies, per a les seves comunitats més properes i per al conjunt de la ciutat; són un verdader motor de canvi i transformació social i són actives en molts àmbits diversos.

Cal que trenquem falses creences i estereotips sobre les persones grans a través del reconeixement al seu activisme, de programes participatius intergeneracionals i interculturals i de crear itineraris funcionals dins dels recursos comunitaris. És també indispensable que les cuidem en el moment que en el seu cicle vital apareix la necessitat d’atendre el seu grau de dependència, la necessitat de cures i de suport.

Dins d’aquesta interdependència essencial, volem fomentar la vida autònoma i activa de totes les persones que viuen a la nostra vila.

Per a la gent gran disposem de centres sociosanitaris i de residències privades. Volem treballar per augmentar el nombre de places públiques a la residència dels Josepets, i estudiar la possibilitat d’instaurar pisos tutelats per a gent gran per complementar les residències existents i dotar les persones de més autonomia.

La gent gran disposa actualment d’una varietat d’opcions per a dur una vida activa: activitats d’esport adaptades, circuits d’activitat física a l’aire lliure, un gran equipament autogestionat per l’associació COMPEX a la Casa Bultó i diversos centres cívics amb una extensa oferta d’activitats. Volem fomentar el voluntariat entre la gent gran, creant entre d’altres una borsa de voluntaris i voluntàries que vulguin col·laborar amb l’Ajuntament i la ciutat a través de tasques de suport, siguin especialitzades o no. Volem també que aquesta gent participi de les decisions de la ciutat, per la qual cosa proposem crear el Consell de les Persones Grans, òrgan de presa de decisions amb una funció bidireccional (elevació de propostes i idees a l’Ajuntament i trasllat de propostes a debatre des de l’Ajuntament cap al Consell).

Per aquelles persones que viuen soles i tenen una autonomia limitada volem també potenciar el model de centres de dia municipals i fomentar xarxes socials d’autoajuda en casos de dependència.

Volem donar a la gent gran la possibilitat de desplaçar-se en bicicleta per la ciutat independentment de la seva condició física, per això proposem impulsar el projecte en bici sense edat, inspirat en l’experiència iniciada de forma pionera a Copenhage, i implantada posteriorment a Barcelona. Es tracta de fomentar, alhora, les connexions intergeneracionals entre els ciclistes i els passatgers.

Per tal de fer seguiment de totes aquestes polítiques i detectar noves necessitats proposem també crear un Observatori de les Persones Grans i fer un estudi dels recursos i les necessitats relacionades amb la vellesa.

Per altra banda, entenem que cal millorar les polítiques de prevenció i les condicions sanitàries i sociosanitàries de les persones amb diversitat funcional a través de protocols específics, i facilitar l’accés a l’habitatge per a persones amb diversitat funcional i/o malaltia mental a través de reserves d’habitatges protegits i de polítiques d’habitatge específiques. Proposem també crear una xarxa de pisos tutelats per garantir l’autonomia i la integració social en igualtat de condicions a totes les persones amb malalties mentals que ho requereixin.

En matèria d’ocupació volem impulsar els Serveis d’Integració Laboral (SIL) amb la finalitat d’afavorir la inclusió de les persones amb diversitat funcional en l’àmbit laboral.

Pel que fa a l’espai públic i mobilitat de persones amb diversitat funcional proposem aplicar paràmetres d’accessibilitat universal o Disseny per a Tothom, tant en l’entorn urbà com en l’habitatge i el transport, per tal de fomentar la supressió de barreres arquitectòniques, urbanístiques i de comunicació i promoure el transport adaptat.

El sistema patriarcal d’organització de la societat implica una divisió de funcions i àmbits socials en relació al gènere. Històricament, a les dones se’ns ha relegat a l’àmbit privat (tasques de la llar i cura de tots els membres de la família) i als homes, a l’àmbit públic (on es gestiona el poder). Els agents socialitzadors amb què contactem al llarg de la vida (família, escola, institucions i comunitat que ens envolta) tenen un paper fonamental en el desenvolupament personal i, per tant, en l’adopció d’esquemes mentals, rols, valors i actituds. Aquests agents han d’estar lliures de preceptes masclistes i, lluny de voler consumar una actitud paternalista, l’Ajuntament ha de vetllar per facilitar recursos per conviure en igualtat.

Fa més de 25 anys que a Catalunya es van començar a impulsar polítiques d’equitat. En aquest temps s’han tractat molts problemes que afecten principalment les dones: menys participació en el mercat de treball remunerat, accés a contractes més precaris, més dificultats per conciliar la vida familiar i laboral i atenció insuficient a la salut sexual i reproductiva, entre d’altres. D’altra banda, les dones seguim carregant el pes principal de les feines de cures i reproductives (cura de la casa, de les persones amb dependències, etc.).

En un primer moment les polítiques d’igualtat pretenien resoldre problemes de dones, que es convertiren, en un segon moment, en problemes de gènere; perquè es reconeix el caràcter estructural d’aquestes desigualtats.

Ja no es tracta de realitzar només polítiques adreçades als problemes que pateixen les dones, sinó d’incloure la dimensió de gènere en el disseny de qualsevol política, és a dir, reconèixer quina és la realitat dels homes i les dones de la nostra ciutat, analitzar l’existència de diferències i desigualtats i preveure l’impacte que aquestes mesures tindran en les diferències en tots els àmbits de la vida quotidiana: practicar l’esport, dur una vida saludable, buscar feina, accedir a un habitatge protegit, a una escola bressol, a la cultura i a l’oci, etc.

Tot i l’existència de plans transversals que preveuen accions en els diferents àmbits polítics i del disseny de polítiques d’igualtat de gènere (urbanisme, esport, ocupació, salut pública, etc.), no es pot afirmar que a Vilanova i la Geltrú, en aquests moments, s’hagi inclòs la perspectiva de gènere en totes les polítiques i serveis. La gestió transversal de gènere no és encara una estratègia política consolidada.

Les retallades fruit de la crisi econòmica han tingut un impacte greu en les polítiques locals de gènere, i la rellevància d’aquests impactes depèn del compromís del consistori.

Encara que les administracions locals no estan pensades per treballar des de la transversalitat, una de les nostres fites és la incorporació transversal de la perspectiva feminista en totes les polítiques municipals, esmerçant més recursos en implementar la gestió d’aquestes polítiques de gènere i facilitant l’especialització i formació de tot el personal de l’Ajuntament sobre polítiques d’igualtat de gènere, de forma voluntària.

Des de Capgirem Vilanova i la Geltrú-CUP dissenyem totes les polítiques municipals amb perspectiva de gènere.

Reconeixem i aplaudim que l’espai d’equitat municipal presti actualment serveis d’assessoria jurídica des d’una perspectiva de gènere (en aspectes com separacions o divorcis, custòdies i règim de visites, violència masclista o assetjament sexual). De la mateixa manera cobreix el servei d’atenció psicològica en casos de violència masclista (diagnòstic, orientació, suport i derivacions a altres serveis). Des de l’administració municipal també s’edita de manera puntual material gràfic que aborda la igualtat entre homes i dones, la promoció de les dones o la seva participació en diferents àmbits, però som conscients que la sensibilització en matèria de gènere hauria d’anar molt més enllà de diades commemoratives com el 8 de març o el 25 de novembre. En aquest sentit proposem ampliar i potenciar l’Espai d’Equitat.

Volem donar continuïtat a la feina iniciada en relació al Protocol de Prevenció i Abordatge de les Violències Sexuals en l’Espai Públic a la ciutat, un document viu liderat des de la societat civil i elaborat colze a colze amb les entitats de la ciutat que organitzen esdeveniments culturals massius.

Respectarem els resultats que es derivin del Protocol, hi destinarem pressupost i recursos i el farem extensiu a festivitats com el Carnaval i Festa Major, així com als esdeveniments de concurrència pública que tinguin lloc en espais tancats.

Assumim com nostra la responsabilitat de facilitar a tots els nivells que qualsevol persona pugui escollir amb plena llibertat la seva identitat de gènere i la seva orientació sexual com a drets fonamentals. No permetrem que es vulneri o que es posi en entredit. Treballarem perquè s’universalitzi el concepte d’alliberament i visibilitzarem que l’esquema heteronormatiu no és l’únic vàlid.

D’altra banda, elaborarem un pressupost municipal participatiu que inclogui l’enfocament de gènere.

A través de la creació de l’Observatori Municipal de les Dones podrem conèixer en l’àmbit local la realitat i avenços de la situació socioeconòmica de les dones vilanovines per determinar – per exemple- les necessitats existents de cara a oferir pisos tutelats per a dones que han patit violència masclista, que com a administració pública i com a societat hem de tenir a disposició per a protegir les dones i les seves filles i fills, si s’escau.

Difondrem a través dels mitjans locals campanyes de responsabilització ciutadana davant d’agressions masclistes, en col·laboració amb el teixit associatiu de la ciutat. També impulsarem formacions en l’àmbit de les noves tecnologies a dones adultes per minimitzar l’esquerda digital.

Pel que fa a la cura dels infants, oferirem espais gratuïts de cura d’infants a les activitats institucionals i farem una difusió constant d’iniciatives de coeducació i grups de criança existents a la ciutat.

També volem fomentar la intervenció de les dones en fòrums públics de debat cercant sempre un equilibri entre els participants i habilitarem espais públics per a l’alletament matern.

Proposem una política de tolerància zero amb la discriminació per raó de gènere o d’orientació sexual, i implementarem polítiques de gènere a l’administració i institucions públiques per a garantir-ho.

Declararem Vilanova i la Geltrú com a municipi contra l’homofòbia i la transfòbia i per la diversitat sexual i de gènere, i com a primeres mesures desenvoluparem programes no sexistes als centres escolars de la ciutat que vencin els rols tradicionalment marcats per la cisheteronormativitat i que contribueixin a la recerca lliure de la identitat sexual i de gènere. Així mateix, fomentarem que s’eviti l’ús sexista i androcèntric de la llengua a les escoles i equipaments municipals, i que la redacció de la documentació administrativa sigui no sexista.

Incorporarem la nova Llei catalana anti-LGTBIfòbia a l’àmbit municipal, fomentant relacions laborals lliures de sexisme o LGTBIfòbia a l’administració pública i sancionant les conductes masclistes. L’Ajuntament es personarà com a acusació popular en casos greus de violència masclista i de LGTBIfòbia.

Per tal de prevenir casos de violència masclista integrarem cursos de formació sexo-afectiva per a adults als programes d’activitats dels centres cívics i promourem campanyes de prevenció de la violència masclista adreçades especialment als homes i nens de totes les edats. Així mateix, oferirem cursos gratuïts d’autodefensa feminista per a dones, tant als centres cívics com als equipaments esportius.

Desenvoluparem un servei ampliat de teràpia familiar per tal de prevenir o bé ajudar a solucionar aquelles problemàtiques familiars que poden generar situacions de risc/violència per a les menors del nucli de convivència.

Oferirem alternatives i suport laboral a les persones treballadores del sexe que ho desitgin.

Ens comprometrem a dur a terme una formació continuada i específica en matèria de violències masclistes a tot el personal de l’Ajuntament, personal docent i, especialment, a tots els cossos de seguretat que operen a la ciutat: a qualsevol hora, qualsevol víctima de violència masclista ha de rebre una atenció acurada i d’acollida per evitar un tractament que pugui esdevenir una nova agressió cap a la dona per part de l’Administració.

El protocol i la comissió de violència de gènere de l’Ajuntament seran revisats de manera continuada per garantir que els mecanismes de protecció a les víctimes són efectius i els diferents ens que hi intervenen estan coordinats.

Per fer canvis a la vida quotidiana i convertir la nostra ciutat en un entorn amigable, les empreses que adoptin mesures d’accessibilitat i que habilitin canviadors de bolquers mixtos seran bonificades, i promourem que les empreses que operen a la ciutat ofereixin serveis o productes que no degradin la dona o la cosifiquin, advertint les que promoguin campanyes o serveis sexistes i penalitzant-les, si s’escau. L’Ajuntament es comprometrà a no treballar amb empreses que vulnerin els drets de les dones.

De la mateixa manera, evitarem l’accés a càrrecs o llocs de treball públics per part d’homes amb condemnes fermes per violència de gènere.

La nostra vila ha estat històricament una ciutat refugi, i volem que continuï sent així. Una ciutat on es garanteixi el compliment dels drets de tot el veïnat, independentment de la seva procedència o de la seva situació administrativa.

Volem que tota persona nouvinguda pugui conèixer i sumar al nostre municipi, que pugui participar del sentiment de pertinença compartint la seva identitat i diversitat i establint lligams que potenciïn el respecte i el coneixement com a eines d’apropament veïnal. Hem de potenciar el reconeixement mutu de l’altre, no com algú que usurpa sinó com algú que aporta, i no com una càrrega sinó com una persona més que també ens acull a la seva realitat.

Vivim moments confusos i mitjançats intencionadament sobre fets associats a diverses procedències, que juntament amb el desconeixement i la por als canvis del veïnat provoca fàcilment situacions que cal treballar des de l’educació i des del municipalisme. No volem ser còmplices dels enganys, les falsedats, els estereotips i els rumors. Volem construir conjuntament i revisar, des de la municipalitat, els recursos, els espais i els serveis que propicien la integració de les persones nouvingudes.

Coneixedores que la Llei d’Estrangeria és una llei que vulnera drets humans fonamentals, prenem el compromís a exercir el principi de la no col·laboració amb els cossos policials en relació a aquesta pràctica legislativa. Treballarem també per defensar que la Policia Local no requereixi la situació administrativa per temes d’estrangeria als nostres conciutadans i conciutadanes.

Conscients també de la situació d’emergència social existent pel que fa als menors no acompanyats (MENA), volem garantir un augment immediat dels recursos residencials de baixa exigència adaptats a les necessitats vitals dels menors i ex-menors no acompanyats, i posar a disposició els recursos municipals en matèria d’acompanyament psicològic per als joves que han passat un procés migratori.

Volem també treballar activament, en col·laboració amb altres ajuntaments, per complir els compromisos adquirits en matèria d’acollida de persones refugiades.

Volem fer de Vilanova i la Geltrú una ciutat on tothom hi pugui viure lliurement, independentment de la seva condició econòmica, gènere, orientació sexual, origen o aspecte. Impulsarem l’elaboració d’un Pla Municipal de Lluita contra el Racisme i la Islamofòbia que incorpori un catàleg de mesures efectives i específiques en l’àmbit de la islamofòbia de gènere.

Dins d’aquestes mesures, ens comprometem a monitorar i auditar les pràctiques de la Policia Local i a prohibir les identificacions per motius ètnics, a establir sancions per erradicar la discriminació en l’accés a l’habitatge, particularment per part d’entitats bancàries i agències immobiliàries; i a implementar mesures, inspeccions i sancions per posar fi a la discriminació en l’accés al mercat laboral de les persones racialitzades.

Volem visibilitzar aquestes situacions des de diversos col·lectius amb una perspectiva polièdrica i establir protocols i plans de treball conjunt participatius i transparents. Volem treballar colze a colze amb les entitats del tercer sector, que són expertes en aquesta matèria; tot establint un diàleg que ens enriqueixi mútuament.

Els factors que incideixen en la salut física, mental i social de les persones són molts: els ingressos, l’habitatge, l’alimentació, les condicions de treball i l’entorn, d’entre altres. Molts d’aquests aspectes ja es tracten en altres apartats d’aquest programa, i per això en aquest apartat ens centrarem en mesures específiques sobre sanitat i salut.

Encara que molts aspectes de la sanitat s’escapen de les competències municipals, l’Ajuntament hi pot incidir des del Consorci de Serveis a les Persones i del recentment creat Consorci Sanitari de l’Alt Penedès i el Garraf. Des d’aquests espais és fonamental que es garanteixi una atenció sanitària suficient i de qualitat a la ciutat i la comarca.

Creiem que cal apropar els recursos assistencials primaris al municipi, promocionant la prescripció social des del Centres d’Atenció Primària i complementant les prescripcions mèdiques amb recursos complementaris com informació d’activitats d’oci i altres recursos municipals. Cal també facilitar el transport sanitari en el cas que les atencions siguin derivades fora del municipi.



Per a promoure un espai de participació i control popular tant del model sanitari com de la salut proposem constituir el Consell Municipal de Salut, on hi participin membres del Departament de Sanitat, els grups municipals, els centres sanitaris de la ciutat i les entitats i associacions. Aquest consell tindria la missió de dissenyar i avaluar les polítiques de salut, municipals, d’elaborar un nou Pla Local de Salut i d’enfortir l’atenció comunitària compartida.

Un dels espais clau per a la promoció de la salut és l’educatiu, àmbit que tractarem a l’apartat següent i des del que proposem un seguit de mesures encaminades a la promoció de la salut.

Fora de l’àmbit educatiu proposem:

  • Fer difusió a través de la web municipal de guies sobre hàbits saludables adreçades a tots els sectors de la població sobre activitat física, alimentació, prevenció d’addiccions, sexualitat, afectivitat i salut mental.

  • Incloure en l’oferta formativa que es presta als centres cívics tallers sobre alimentació saludable, sexualitat i afectivitat.

  • Elaborar un mapa de la ciutat amb circuits saludables per promoure l’activitat física, especialment entre la gent gran.

L’eina més important que tenim per garantir la igualtat d’oportunitats entre les persones i, especialment, entre infants i joves, és l’educació. És imprescindible fomentar i garantir l’accés universal a aquesta educació.

Des de la Capgirem Vilanova-CUP defensem un sistema d’ensenyament totalment públic, de qualitat, laic, inclusiu, en català i on no se separi l’alumnat per raó de sexe. Ens comprometem a avançar cap a aquest model que ha de permetre formar ciutadans autònoms i crítics.

Es preveu que durant els pròxims anys hi hagi una reducció de les necessitats de places en els primers cursos de l’escolarització obligatòria, per la qual cosa entenem que s’ha de treballar per mantenir les línies escolars, reduir les ràtios d’alumnes per classe i millorar l’atenció dels infants.

En cas que sigui impossible, garantirem que en cas de tancament de línies, aquestes s’eliminarien en escoles concertades en lloc de les públiques. En aquest sentit, proposem realitzar un pla a mitjà i llarg termini amb les previsions de les necessitats de places escolars, conjuntament amb la comunitat educativa, que ens permetin avançar-nos a l’hora de planificar i negociar amb altres administracions les prioritats educatives de la ciutat.

No podem perdre de vista que som també una ciutat universitària i, per tant, hem de lluitar per mantenir i ampliar l’oferta universitària i d’educació superior a la ciutat. Hem d’avançar per tal que la presència del campus de la UPC reverteixi en el teixit econòmic de la vila, però també en les relacions amb els instituts i la formació ocupacional.

Defensarem el manteniment de l’oferta de batxillerat nocturn a la ciutat en condicions d’igualtat d’oferta amb el batxillerat diürn.

Per a facilitar l’accés a tota mena d’estudis, volem redefinir els barems actuals de la tarifació social a les escoles de música i art i fer campanyes a les escoles per tal que infants i joves de famílies amb menys recursos coneguin les potencialitats i els beneficis d’aquest tipus d’ensenyament i hi puguin tenir accés. També volem fer extensiva la tarifació social per als estudiants vilanovins empadronats als cursos de l’EFAV i redefinir els barems actuals de la tarifació social a les escoles bressol municipals per permetre-hi l’accés a famílies que actualment en queden excloses.

Treballarem conjuntament amb altres administracions per aconseguir un augment de l’oferta de llengües i de grups a l’Escola Oficial d’Idiomes, incentivant així l’aprenentatge de llengües estrangeres. Igualment, replantejarem els objectius i l’oferta de cursos del Campus Universitari de la Mediterrània per a una millor adequació a les necessitats actuals.

Treballarem conjuntament amb les direccions de les escoles i les Associacions de Famílies (AFAs) per potenciar les biblioteques escolars, donant importància també als projectes Punt d’Innovació Educativa com a dinamitzadors d’aquests espais. Creiem també important incidir en l’augment dels programes de col·laboració i dinamització entre les biblioteques escolars i les biblioteques municipals.

Per a poder minimitzar l’impacte econòmic que suposa l’adquisició dels llibres escolars, volem augmentar les ajudes per a la compra de llibres escolars i treballar conjuntament amb les AFAs per ampliar els programes de reutilització de llibres.

També volem donar un impuls a l’obertura de sales d’estudi que facilitin l’accés a espais adequats per al treball personal de les estudiants. Més enllà de les propostes per ampliar els horaris de les biblioteques públiques, volem potenciar la col·laboració amb els centres educatius i les AFAs en l’organització d’aules d’estudi tutoritzades, a les biblioteques escolars, als instituts i als centres cívics, ja que compten amb l’estructura adequada i ofereixen xarxa WIFI.

Col·laborarem amb les AFAs en la posada en marxa i el manteniment dels serveis d’acollida o activitats a primera hora de la tarda, especialment les setmanes que les escoles fan jornada continuada.



Volem fomentar la participació ciutadana des dels centres educatius, oferint difusió, suport tècnic i material als sindicats d’estudiants per tal de fomentar l’organització estudiantil i, per tant, la participació activa dels joves en la política de la ciutat. També volem fer del Consell Escolar Municipal un observatori de l’estat de l’educació a la ciutat, alhora que un òrgan de debat i de propostes.

Promourem l’elaboració de Plans Educatius d’Entorn juntament amb els centres escolars per a fomentar la integració real entre els centres i els barris, en benefici d’ambdues parts. També promourem la creació de treballs de recerca de batxillerat que tractin sobre temàtiques relatives als problemes de la ciutat.



Pel que fa a l’oferta educativa, ampliarem cursos i activitats del menú del Programa d’Animació Educativa (PAE) per a la secundària a partir de les demandes de la comunitat educativa, amb especial atenció a aquelles activitats que giren al voltant de la igualtat de gèneres i de cultures, dels hàbits de consum i de la sostenibilitat ambiental, de l’estimulació de l’esperit crític davant les injustícies, del coneixement profund de la proximitat per entendre millor realitats més llunyanes, del món de la sexualitat i la seva diversitat, del funcionament dels mitjans de comunicació i de la publicitat, de les malalties induïdes per la imitació de models o per mals hàbits, de la violència masclista i de sensibilització sobre les desigualtats en el nostre sistema econòmic.



Igualment, promocionarem l’estudi de les diverses disciplines artístiques promovent iniciatives de creació i expressió a les escoles i instituts de secundària de la ciutat mitjançant activitats específiques al PAE; i facilitant els estudis a l’Escola i Conservatori Municipal de Música i l’Escola Municipal d’Art i Disseny com a focus de creació i experimentació artístiques.

Promourem la implementació de la formació sexoafectiva continuada als programes educatius, des de l’etapa inicial fins a batxillerat en els diversos centres pedagògics. Els tallers puntuals no són suficients, raó per la qual augmentarem i millorarem els serveis d’atenció psicopedagògica a les escoles i els instituts.

Volem que des dels espais educatius es treballi la inclusió, la diferència i el respecte. Treballarem per a la realització de campanyes de sensibilització sobre les problemàtiques que existeixen actualment a la ciutat, emprant els PAE com a eina sensibilitzadora a les escoles i instituts, oferint tallers i xerrades sobre drets socials bàsics, habitatge, sexualitat, discapacitat, pobresa, etc.; implementant estratègies i metodologies basades en la coeducació que eduquin els infants en la igualtat d’oportunitats al marge dels rols patriarcals; treballant per erradicar qualsevol forma de violència en l’àmbit escolar; elaborant programes específics de detecció i prevenció de l’assetjament escolar i promovent convenis de col·laboració amb els centres educatius en àmbits com l’equitat, el medi ambient, l’esport no competitiu, el coneixement de l’entorn, l’alimentació, els hàbits saludables, el respecte a la diversitat, el civisme o l’educació viària, entre d’altres.

Volem millorar estratègies per a tenir una especial cura de l’alumnat amb necessitats especials. Vetllarem perquè la zonificació que s’estableixi en el procés d’inscripció vagi encaminada a aconseguir que tots els centres pagats amb diners públics tinguin alumnat amb necessitats educatives especials en un percentatge similar, i que aquest procediment no perjudiqui les famílies amb més dificultats. De la mateixa manera, donarem suport a l’escolarització inclusiva i a tots els projectes que afavoreixin la integració social i laboral de les persones amb qualsevol tipus de discapacitat. Pressionarem la Generalitat perquè augmenti els recursos a cada centre, sobretot pel que fa a personal en proporció a la quantitat d’alumnes amb necessitats educatives especials, i facilitarem de manera prioritària la col·laboració dels centres educatius amb tots els serveis externs: Serveis Socials, Centres de Salut, Policia Local, l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic (EAP), Hospital de Dia, etc., per tal d’evitar per qualsevol motiu l’exclusió o autoexclusió dels alumnes del sistema educatiu.

Finalment, volem que l’educació estigui a l’abast de tothom i que el seu accés no depengui de diferències econòmiques ni socials. Per això, seguirem garantint les beques menjador per aquells infants de les famílies més necessitades, augmentarem la comunicació entre els centres i Serveis Socials per poder treballar amb les famílies dels alumnes que presenten més problemes d’absentisme escolar i demanarem un augment de l’oferta de places de reforç educatiu a l’alumnat que es troba en situació econòmica desafavorida, proporcional al nombre d’usuaris i usuàries de Serveis Socials. També assignarem educadors socials per evitar casos de fracàs i marginació, sobretot en l’àmbit de carrer; treballarem amb els joves per habilitar espais i construir projectes com a alternativa al fet d’estar al carrer, garantirem la continuïtat de programes de qualificació professional inicial (PQPI) o similars i potenciarem aules d’alfabetització en noves tecnologies i amb la creació de nous espais d’aprenentatge per als col·lectius amb més dificultat de relació i/o amb baix nivell de formació.

Les polítiques de joventut són transversals, tot i que pateixen un mal endèmic difícil de revertir: totes elles són pensades des de o pels adults. Aquest fet exclou el jovent de decidir quines són les diferents opcions d’oci en les quals vol participar. En aquest marc, creiem que és prioritari impulsar processos de reapropiació de la producció cultural i dels espais públics per part del jovent i incloure’l amb veu pròpia en aquest procés, més enllà de les col·laboracions puntuals de la Regidoria de Joventut amb la Coordinadora d’Entitats. Cal també una millor comunicació entre els departaments de l’Ajuntament per tenir present en tot moment quines són les necessitats de les persones més joves.

L’Ajuntament ha de ser un agent actiu i ha de posar fre a la creixent tendència d’augment de l’ús privatiu dels espais públics, facilitant-ne la utilització, defensant els espais autogestionats i cedint part de la gestió dels equipaments públics al jovent associat o organitzat; a banda de promoure activitats d’oci que no es basin en el consumisme sinó que tinguin com a objectiu fomentar una relació sana entre els joves.

En relació al sector de població més jove, la institució municipal ha d’actuar com a promotor de la salut i de la prevenció de la malaltia com a apostes clau per reduir les desigualtats de salut entre classes i gèneres. Cal potenciar l’educació sanitària en la infància i l’adolescència amb l’impuls d’iniciatives a les escoles i millorar l’educació sexoafectiva d’infants i adolescents incidint de forma prioritària en la vessant del gaudi i de les relacions sanes.

De la mateixa manera, cal treballar també en la prevenció dels embarassos no desitjats, les malalties de transmissió sexual, i oferir un servei d’assessorament i informació sobre sexualitat a les institucions sanitàries de la ciutat. Per això és important coordinar els serveis d’assistència psicopedagògica a les escoles i instituts amb els propis de l’Ajuntament i garantir una bona coordinació entre el Departament de Salut i les institucions municipals.

Igualment, emprendrem totes les accions necessàries per evitar la presència de cossos policials armats a les instal·lacions i les aules d’escoles, instituts, universitats i centres formatius.

En aquesta mateixa línia, planificarem un acompanyament psicològic que tingui en compte les necessitats dels joves que han passat per un procés migratori, alhora que impulsarem un sistema públic de protecció a la infància que reverteixi la política de privatització i que prioritzi la garantia de tots els seus drets i el seu benestar independentment del seu origen. Els drets dels menors han de ser salvaguardats des dels ens públics municipals i supramunicipals, i no per grans empreses privades.

Així, a través de l’acció política, impulsarem mesures actives de lluita contra el fracàs escolar i l’exclusió social habilitant un casal de tarda per a nens i nenes amb necessitats socioeconòmiques i educatives especials, creant un espai de reforç escolar i de joc dinamitzat per una educadora social, habilitant mestres i professores per donar suport als alumnes que tenen exàmens de recuperació al setembre i ampliant els espais d’estudi i de repàs ja existents a la ciutat perquè arribin a totes aquelles persones que no poden permetre’s un professorat particular.

Des de Capgirem Vilanova-CUP creiem que cal aconseguir uns serveis funeraris públics i que garanteixin un enterrament digne, laic i a un preu assequible; lluitant contra el sobrecost dels serveis oferts al tanatori municipal.

Estudiarem l’adequació de serveis de l’empresa pública municipal de serveis funeraris (transport funerari, tanatopràxia, etc.) que presta el servei des de l’administració.

Pensem que en l’espai dels serveis funeraris cal aplicar una tarifació progressiva en la prestació del servei funerari. Per aquest motiu, estudiarem també la creació d’una associació o cooperativa funerària per autogestionar el cost dels enterraments al marge de les assegurances de decés o de vida que ofereixen les grans asseguradores privades.

La Cooperació per al Desenvolupament ha de ser una eina de formació, sensibilització i incidència que faci de Vilanova una ciutat compromesa a erradicar les desigualtats a nivell global. La intervenció directa a través de projectes de cooperació, el suport a programes d’ajut humanitari i l’educació pel desenvolupament són els pilars que cal mantenir per aconseguir aquest objectiu.

Des de Capgirem Vilanova-CUP pensem que aquests pilars son condició necessària però no suficient. Una cooperació de banda ampla, que vulgui revertir les interferències negatives que es generen en l’eix Nord-Sud ha de reconèixer més àmbits d’actuació. Per això, cal assegurar i maximitzar el pressupost de Cooperació per al Desenvolupament pel que fa a la Coherència de Polítiques al Desenvolupament per garantir que les polítiques municipals s’alineen amb la Justícia Global.