Ciutat en moviment i diàleg

Ha arribat de totes totes l’hora d’impulsar un espai polivalent autogestionat: és un deute històric i no un caramelet llaminer amb el qual jugar puntualment.

Les ciutats esdevenen subjectes col·lectius en diàleg constant. D’una manera espontània o planificada, hi interactuen les persones i les associacions, les institucions polítiques, les empreses i els agents socials de tota mena. La riquesa del teixit associatiu de Vilanova i la Geltrú n’és una bona mostra. En aquest sentit, un dels objectius de la institució ha de ser contribuir a reforçar els vincles comunitaris.
Des de Capgirem Vilanova i la Geltrú-CUP entenem l’esport com un agent de cohesió d’una important magnitud. Al voltant de l’esport hi orbiten valors com el treball en equip, la constància, el respecte a l’altre, l’esforç per superar adversitats, etc.; que també són pilars d’una societat sana i amable. La pràctica d’activitats esportives aporta grans beneficis a la salut de les persones, tant a nivell físic com a nivell emocional, o com a mitjà d’alliberació de l’estrès que el ritme de la immediatesa imposada pel dia a dia genera.
A més dels beneficis saludables, amb la pràctica de l’esport (especialment escolar i/o popular) es promouen valors solidaris. La ciutat reuneix una important franja de població que practica esport individual o col·lectiu però, paradoxalment, l’estancament quant a equipaments és flagrant, raó per la qual proposem la creació de l’Escola Esportiva Municipal. D’igual manera, creiem indispensable que la ciutat s’adeqüi i s’integri en la pràctica esportiva a través de les seves places, els parcs o amb la creació d’itineraris saludables a la perifèria o a la franja marítima.
Per això Vilanova i la Geltrú necessita adequar tots els espais públics i entorns naturals, per possibilitar que la societat estigui immersa en una dinàmica esportiva sana i popular. Tenim la sort de gaudir del passeig marítim, la qual cosa ens permet desconnectar en els mesos d’hivern, o d’oxigenar-nos dins la zona forestal de l’Ortoll deixant enrere el gris de l’asfalt en un parc que ens envolta de l’oest a l’est.
Hem subratllat en infinitat d’ocasions que la riquesa associativa vilanovina és un patrimoni intangible que batega especialment al compàs del cicle festiu de la ciutat i que, quasi sempre, complementa amb múltiples activitats culturals una oferta migrada de programació estable als equipaments de la ciutat. Entenem que des de la institució ens hem de posar al costat de les entitats culturals i facilitar-los la feina en comptes d’entorpir-la amb tràmits burocràtics.
Pel que fa als equipaments, ja ha arribat l’hora d’impulsar un espai polivalent autogestionat: és un deute històric. De la mateixa manera, cal aprofitar i reformular els equipaments culturals de què disposem ampliant la programació estable d’arts escèniques i música, i que l’Ajuntament no menystingui l’alta cultura quan es tracta d’estimular la creació en totes les seves disciplines o la publicació de treballs de recerca historiogràfica, amb una especial sensibilitat a l’hora d’abordar el nostre passat més recent.

Voldríem remarcar un últim agent de cohesió, en aquest cas, els mitjans de comunicació locals, en un context comunicatiu molt dèbil pel que fa a la supervivència dels mitjans a la comarca. En aquest sentit, pensem que un nou model de televisió i ràdio local posaria les eines per tenir una ciutadania més formada en l’ús dels mitjans que pugui adoptar una actitud crítica vers els mateixos i fer de Canal Blau una escola de futurs periodistes on obrir la producció audiovisual dels mitjans públics a nous sectors de població.

Descripció de línies prioritàries de treball i enumeració de mesures concretes

La cultura és un dels elements principals a l’hora de bastir un model de societat integradora, solidària i dinàmica. Des de Capgirem Vilanova-CUP entenem que la cultura ha de ser un mitjà de relació social, de participació, de desenvolupament de l’esperit crític, de diàleg i de reflexió comuna.

La cultura ens ha de permetre reconèixer-nos individualment com a persones i col·lectivament com a societat. La cultura és, per tant, una eina d’aprofundiment democràtic i de vertebració social.

En aquest sentit, l’objectiu de la política cultural municipal ha de ser fer dels nostres pobles i ciutats elements clau en la revitalització cultural del nostre país a través de la implicació de tota la ciutadania. L’Ajuntament no ha de suplir ni dirigir la societat civil, protagonista principal de la vida cultural, sinó que ha de treballar per assentar unes sòlides bases sobre les quals el teixit associatiu, l’administració pública i les iniciatives particulars puguin bastir un projecte cultural enriquidor i alliberador per al conjunt de la població.

La política s’ha de posar al servei d’un projecte d’enriquiment cultural, fomentant la reciprocitat i l’intercanvi dels bagatges de cada col·lectiu i persona. Per això, la política cultural ha d’adreçar-se a la comunitat per fer-la partícip de la vida cultural. Cal centrar els esforços per evitar la dualització i la guetització de la societat i promoure una producció cultural i artística de qualitat, alhora que cal establir mecanismes de socialització del patrimoni comú.

La planificació democràtica de la política cultural hauria de permetre definir consensuadament i amb la corresponsabilització de l’administració i la societat civil el conjunt d’elements necessaris per fer de la cultura un dret a l’abast de tothom, no un privilegi o una excepció. Alhora, hauria de reconèixer el valor patrimonial i creatiu d’unes pràctiques populars diverses, sense discriminació de classe, origen ni gènere dels col·lectius i persones que les duen a terme.

El batec cultural de Vilanova i la Geltrú, sustentat per la riquesa del teixit associatiu, és d’una importància transcendental per a la ciutat. Vilanova és un municipi referencial als Països Catalans pel que fa a la riquesa d’entitats i associacions. Aquestes actuen de motor, i compensen la migradesa d’una administració municipal que presumeix molt i que no aporta tant. L’Ajuntament ha de ser sempre una ajuda per a les entitats programadores de cultura, i en cap cas una barrera.

Amb aquest objectiu reformularem l’oficina d’entitats perquè faci funcions de finestreta única que acompanyi i doni suport a les entitats i on es facilitin els tràmits i s’ofereixin eines a les activitats de les entitats (equips de so, microfonia, llum i altres infraestructures, a més de suport logístic per a la producció d’espectacles) i es publicitin bé les que ja es tenen. En molts casos, aquesta mesura seria molt més útil que les subvencions i permetria un millor aprofitament de les infraestructures, equipaments i personal de què es disposa. A més, aquesta oficina també tindria com a objectiu facilitar eines per a la producció cultural de manera específica als col·lectius més desfavorits, vinculant l’exercici d’aquestes activitats a l’apoderament i la creació de continguts i manifestacions transformadores.

Per fer arribar la feina de les entitats a tota la ciutat plantejarem la creació d’una fira d’entitats, traient aquest espai de la fira de novembre on queden desdibuixades i invisibilitzades i donant-los la importància que es mereixen, en un espai prominent de la vila i amb el temps suficient per donar a conèixer la seva activitat a la resta de vilanovines i vilanovins.

La determinació del teixit associatiu de la ciutat evita que el panorama cultural vilanoví sigui un autèntic desert. El tancament dels dos cinemes a la ciutat ha propiciat que l’activitat cinematogràfica a la capital del Garraf sigui una proposta de mínims: programació regular al Círcol Catòlic, a més de la impagable feina del Cineclub Sala 1 al Teatre Principal. La programació cultural d’arts escèniques i música als dos equipaments musicals més importants de la ciutat, Teatre Principal i Auditori, se circumscriu a únicament uns sis mesos concentrats en caps de setmana: Octubre/Gener, Març/Juny. Coincidint amb la pausa de Carnaval i durant els mesos d’estiu no hi ha cap mena de programació estable. La migradesa de recursos destinats a la programació estable ha permès que es potenciï la incorporació a la cartellera cultural de projectes musicals o escenogràfics lligats a la ciutat (Cicle Contrapunt).

En qüestió d’equipaments, tot i que semblava que aquest mandat que ara acaba seria el que posaria punt i final a la històrica mancança d’un espai jove, a l’hora de la veritat el govern municipal ha tornat a faltar al seu compromís i tampoc s’ha dut a terme. Un dels principals objectius del nou mandat serà, sens dubte, aconseguir la manera de finançar i construir l’espai jove. La consecució d’aquest espai respondrà a una llarga reivindicació del teixit associatiu de la ciutat, especialment el col·lectiu més jove. Però no ens volem conformar amb això, que de per si ja seria un èxit, sinó que cal mirar més enllà i començar a plantejar l’adequació d’un espai a l’aire lliure per a espectacles de gran format.

Mentre aquest espai polivalent no sigui una realitat, ens comprometem a tenir un espai provisional al més aviat possible, sigui en format envelat o sigui buscant un nou emplaçament similar a la Nau del Ferrocarril. A més, un dels projectes de mandat que presentem és un estudi seriós i detallat sobre com suplir la manca d’espais repensant i reformulant l’ús dels equipaments culturals ja existents. Posarem màximes facilitats a les entitats i creadors per a la utilització dels espais municipals, modificant-ne les hores d’obertura i fent-los més propers a la ciutadania; i establint els mecanismes objectius que garanteixin l’equilibri i l’accés en l’ús d’aquests espais.

Modificarem l’ordenança municipal per protegir i fomentar la música en viu de petit format, donant noves opcions a espais que realitzin activitats culturals. Cal reconèixer el seu valor cultural i fomentar-les per tal que donin sortida a la nodrida creació cultural de la ciutat. A més, dissenyarem estratègies d’impuls d’aquest tipus d’activitats sempre garantint la convivència.

Potenciarem l’ús del Castell de la Geltrú amb la seva utilització per a d’altres activitats. Alhora que afavoriria el seu aprofitament, en popularitzaria l’ús actual, donaria a conèixer el fons de l’arxiu i en facilitaria l’ús als investigadors i al públic en general. A més, proposem la creació de nous espais destinats a l’ús cultural, com un espai de lectura i estudi al Centre Cívic de la Collada i una nova biblioteca i sala d’estudi al Barri de Mar.

La difusió de l’activitat cultural ha de complir l’objectiu d’assegurar que ningú no deixi de participar en una activitat perquè no li ha arribat la informació. En aquest sentit, és imprescindible la màxima sintonia entre les entitats i l’administració. Cal fixar-se també l’objectiu de millorar la difusió de l’activitat actual, tant de la institució cap a la ciutadania com entre les entitats per evitar el solapament d’activitats (per més que aquest fet respongui, en realitat, a la multiplicitat d’actes suggerits des de les entitats de la ciutat). En aquest sentit proposem la creació d’un calendari compartit d’actes accessible per part de totes les entitats, per l’Ajuntament i per programadors culturals. També volem destacar que posarem especial èmfasi en la presència de totes les arts i tots els àmbits del coneixement en la programació cultural.

Vilanova i la Geltrú és una ciutat amb una cultura popular riquíssima, que és patrimoni immaterial i font d’identitat col·lectiva.

En aquest àmbit cal repensar el model de gestió de les dues principals festes populars de la ciutat: la Festa Major i el Carnaval, apostant per un model que segueixi integrant entitats i persones a títol individual, que tingui una continuïtat en el temps, que faciliti el traspàs d’expertesa, impliqui més directament els tècnics municipals i compti amb un equip de suport.

Cal treballar perquè totes les manifestacions de cultura popular siguin el màxim de participatives i inclusives, tant des del punt de vista de l’organització com de l’aprofitament, tenint present el patrimoni immaterial que representen per a la ciutat.

Cal també protegir la festa per part de l’administració, tant pel que fa als protocols com a l’hora d’augmentar la permissivitat horària i d’espais en les principals festes de la vila.

La cultura també és una eina de promoció turística i, per tant, cal reforçar un model de turisme que faci valdre l’activació i el manteniment del patrimoni cultural i les activitats creatives. Dotarem la ciutat de diverses rutes culturals (de la memòria, dels museus, de la Vilanova industrial, de la Geltrú i del barri de Mar, entre altres) per donar a conèixer en el seu context la rica tradició obrerista, lluitadora i organitzativa de la ciutat.

Des de Capgirem Vilanova i la Geltrú-CUP entenem l’esport com una bona eina per a la convivència i l’enriquiment social i cultural, que ajuda a promoure els valors de la constància, l’esforç, el respecte, el treball en equip, l’ajuda mútua, la superació, etc. A més, entenem l’esport com una eina indispensable per millorar la qualitat de vida, ja que aporta beneficis a diferents nivells. L’esport pot ser llegit com a recurs terapèutic: mitjançant l’activació de la respiració, del sistema locomotor o del sistema circulatori, porta a terme un procés d’oxigenació dels teixits i activació de les diferents estructures que conformen el cos humà que directament es tradueix en una baixada de l’estrès i les tensions que anem acumulant al llarg de la nostra vida. Això dóna lloc a persones més relaxades, més alegres, més positives, menys violentes i directament més racionals, és a dir, una societat amb més capacitat d’evolucionar i avançar.

Per tot això, des de les institucions cal posar els mitjans necessaris perquè la població pugui gaudir de la pràctica de l’esport en diferents modalitats i espais. Cal buscar l’equilibri entre les iniciatives empresarials privades que busquen uns beneficis, les iniciatives d’entitats privades que dins dels seus valors tenen la promoció de l’esport i les iniciatives públiques de promoció de l’esport.

El nostre objectiu és que l’esport i les diferents instal·lacions esportives que té Vilanova i la Geltrú estiguin a l’abast de tothom i siguin punt de trobada d’infants i joves que aprendran a conèixer-se i relacionar-se en un àmbit altament cohesionador i sa.

Per això, cal promoure l’esport entre tota la població des de l’esport base, amb un nou impuls que vindrà donat pel projecte de mandat de l’Escola Esportiva Municipal, promocionant els beneficis que comporta la pràctica esportiva a totes les edats i facilitant la informació que eduqui en els hàbits i en les maneres més adequades per dur a terme la pràctica esportiva.

L’esport és molt present a la nostra ciutat, tal com ho demostra l’important teixit associatiu que es mou amb finalitats esportives, així com la gran quantitat de persones que practiquen esport diàriament als equipaments municipals, als carrers, places, parcs i al gran entorn natural que ens envolta. L’Ajuntament no pot ser un espectador passiu o poc actiu davant d’aquesta realitat; ha de facilitar els mitjans, la informació, els permisos, els recursos i tot el que sigui necessari per a la promoció popular de l’esport. Però també ha de vetllar perquè la pràctica de les activitats esportives es realitzi amb seguretat i que les nenes i dones no es vegin condicionades a practicar l’esport per certs llocs o instal·lacions que avui dia no ofereixen la tranquil·litat ni seguretat per poder-ho fer.

L’actuació de l’Ajuntament, a banda de tot el que s’esmenta en el projecte d’Escola Esportiva Municipal, també ha de centrar-se a aprofitar per a l’esport els espais que ens ofereix la ciutat i el seu entorn, tant la mar com la muntanya, rellançar i liderar el Consell Esportiu del Garraf i, sobretot, posar solució d’una vegada per totes al conflicte de les instal·lacions esportives que fa dècades que dura.

Les instal·lacions esportives de la ciutat estan desbordades, per això és imprescindible l’Elaboració d’un Pla d’equipaments esportius que, partint del catàleg d’instal·lacions que funcionen en aquest moment, permeti racionalitzar l’ús d’aquests espais i ajudi els seus usuaris, tant les associacions com els clubs i particulars; alhora que dignifiqui les instal·lacions esportives ja existents.

No obstant això, aquest procés ha de partir de dues mesures que seran prioritàries a la pròxima legislatura: Arranjar l’annex al Pavelló Nou, que actualment no ha fet més que generar problemes als seus usuaris, i la construcció d’un nou pavelló que ajudi a descongestionar la resta d’espais esportius que actualment estan sobreutilitzats.

A més, també presentem altres mesures més senzilles que ens ajudaran a fer molt més accessible a tothom la pràctica esportiva: iniciatives com millorar les instal·lacions esportives de les platges i mantenir-les-hi durant tot l’any; estudiar la possibilitat d’instal·lar un frontó públic a la ciutat i millorar la senyalització dels camins rurals de la comarca per afavorir la pràctica del senderisme i la bicicleta de muntanya.

L’esport a l’aire lliure que es practica de forma particular també ha de ser objecte d’incidència per l’administració local, per això apostem per la creació d’una anella esportiva urbano-forestal, pel marcatge del quilometratge en els circuits per córrer; per estudiar, amb les institucions pertinents, la possibilitat de tancar les carreteres del Pantà, de Ribes i de Canyelles alguns diumenges per afavorir la pràctica del ciclisme en ruta; i per facilitar la pràctica de l’escalada en el rocòdrom del pavelló, fent-lo més accessible a la gent.

La memòria històrica de la nostra ciutat és un element imprescindible a l’hora de mantenir viva la història comuna que ens ha dut fins els nostres dies. En la construcció de la ciutat i del futur que volem, aquesta permet no oblidar d’on venim i mantenir viu el record enfront de l’oblit.

Vilanova i la Geltrú compta amb un passat obrer extremadament important, que ha deixat una gran empremta en l’evolució de la ciutat. Des de les primeres manufactures i fàbriques, a la primera meitat del segle XIX, fins a l’establiment de la Pirelli, a començament de segle XX; la ciutat té un llegat industrial que entronca amb la presència a ultramar, el desenvolupament econòmic dut a terme a través dels indianos, l’arribada del ferrocarril i la industrialització que se’n resulta i que s’interromp bruscament a causa del cop d’estat feixista de 1936. Tot aquest passat comú resta oblidat pel conjunt de la ciutadania per culpa de la desídia dels successius governs municipals pel que fa a la recuperació, estudi i divulgació del nostre passat compartit.

Des de Capgirem Vilanova-CUP volem posar en relleu la història que ens ha dut fins aquí i ho volem portar a terme de vàries maneres. Un dels punts principals passa per la reconversió de l’edifici de calderes de l’antiga fàbrica Pirelli, al parc de Baix a Mar, en un espai multifuncional on, a més de servir com equipament central pel veïnat del barri de Mar (a través de la instal·lació dels equipaments que s’hi creguin convenients), es converteixi en un punt on recordar el passat fabril de Vilanova i la Geltrú, la importància del teixit industrial en la nostra vila i l’estreta relació amb el comerç amb Amèrica.

També volem iniciar una revisió sistemàtica del Nomenclàtor local per tal d’incorporar-hi fins on sigui possible referents propis, tant des del punt de vista cultural com històric, i continuar investigant i desgranant la nostra història, en especial de les dones, les grans oblidades en aquest àmbit. Cal sens dubte una reparació històrica de l’espai públic en clau feminista.

En aquest sentit, volem impulsar la col·laboració amb historiadors locals i editorials del municipi i de la comarca per continuar ampliant la nostra historiografia en aquest sentit i poder saldar, en part, el deute històric comès en oblidar a totes aquelles dones vilanovines que han contribuït a la millora de la ciutat. Al mateix temps, per acostar la nostra història als ciutadans i ciutadanes, incentivarem les beques de recerca sobre memòria històrica per a treball de final de curs d’estudiants de batxillerat i promourem també la cessió de patrimoni documental o fotogràfic personal a l’Arxiu Comarcal, juntament amb la difusió del material que hi acumula.

La Guerra Civil és un dels esdeveniments més colpidors que ens ha tocat viure al poble català al llarg de la nostra història. Cal mantenir viva la memòria d’aquells anys per evitar que es repeteixin uns fets tan terribles, i més ara quan el feixisme torna a insinuar-se com a opció política sense camuflatges a la vista. Cal, sobretot, fer pedagogia entre la gent més jove i explicar la història, també local, dels fets que van portar a la desfeta de 1939.

En aquest sentit, volem incentivar, encara més, la col·laboració amb l’Amical Mauthausen, a través de projectes educatius com el Projecte Buchenwald o la col·lecció “La Memòria del Futur”, a través de la qual es permet explicar aquella època als joves de diferents cursos d’ESO. L’Ajuntament ha de ser una part activa en tot allò que es refereix a la preservació de la memòria antifeixista. Cal treballar en la dignificació, difusió i recuperació dels diferents refugis i defenses antiaèries de la costa, en col·laboració amb el Memorial Democràtic.

El sistema de representativitat política actual està obsolet. La crisi de confiança en les institucions s’ha intensificat en els darrers anys i la ciutadania reclama i mereix un aprofundiment democràtic radical.

Volem que cada persona estigui present i sigui part de la vida de la nostra ciutat, no tan sols en les decisions quotidianes, sinó també que trobi la manera d’involucrar-se, d’intervenir en allò públic. Perquè participar és influir i responsabilitzar-se, i és un procés que ens enllaça necessàriament amb el nostre entorn local. Participar implica ser co-agent, cooperant, coautora i corresponsable.

En els darrers anys, gràcies a la pressió i acció política del grup municipal de la CUP, hem aconseguit que s’impulsin les assemblees municipals obertes (AMO), els pressupostos participatius, i que des del febrer de 2019 tinguem un nou Reglament de Participació Ciutadana molt més profund democràticament que l’anterior.

A més, gràcies a la nova Llei de Transparència (d’obligat compliment des de 2016), l’Ajuntament es veié obligat a impulsar dos portals nous de transparència i participació, però que encara disten molt de ser coneguts i usats per la ciutadania. Creiem que, a més, caldria desenvolupar una aplicació de suport per a la participació ciutadana i la transparència, multilingüe, plural i de retorn: una nova eina més útil i eficaç per a la comunicació i la participació entre ciutadania i el consistori.

Volem anar més enllà en el nostre objectiu d’aprofundiment democràtic mitjançant la modificació del Reglament Orgànic Municipal i del Reglament de Participació Ciutadana, per tal de regular totes aquelles propostes que suposen una obertura democràtica i de drets.

Creiem que la participació en el Ple Municipal no pot estar reservada a les candidatures amb representació, i que cal obrir mecanismes per tal que les entitats puguin presentar directament mocions i propostes sense passar pel sedàs de cap partit polític, i que les puguin defensar en igualtat de condicions respecte als grups municipals. Per tant, amb opció de defensa, de rèplica i de contrarèplica. Aquestes mocions podrien anar acompanyades de signatures per reforçar-les, però no hauria de ser condició indispensable.

Cal un Govern que posi a disposició de la gent tot el potencial que té el Reglament de Participació Ciutadana, impulsant i promovent eines com les audiències públiques, els referèndums i les consultes populars de caràcter vinculant, assegurant la universalització del dret a la participació de totes les persones censades a la nostra vila.

En aquest sentit, proposem la realització d’audiències públiques de fiscalització del govern i els grups municipals als barris perquè els ciutadans els traslladin crítiques, propostes o idees i puguin preguntar i/o demanar explicacions sobre allò que creguin convenient.

Pretenem també promoure consultes populars vinculants en qüestions municipals rellevants com el Pla General d’Ordenació Urbanística o el model de Seguretat Urbana i Policia, i dur a terme l’elaboració i ratificació del Pla d’Actuació Municipal de Vilanova i la Geltrú mitjançant un procés participatiu. També ens comprometem, com sempre hem fet, a donar suport a referèndums populars impulsats per la ciutadania organitzada tant en qüestions municipals com supramunicipals, adoptant el compromís de donar-hi suport institucional (cessió d’espais municipals, etc.).

En termes econòmics, apostem per retornar al poble la sobirania sobre la gestió econòmica del municipi reformulant els mecanismes de deliberació i aprovació dels pressupostos municipals de forma participativa, i no reduint la participació ciutadana dels pressupostos a la mísera quantitat actual.

També volem impulsar una auditoria ciutadana municipal del deute. La manca de recursos econòmics és la principal llosa que pesa sobre l’Ajuntament i limita notablement la seva acció política. La ciutadania ha de poder mantenir el control econòmic de la institució i, per tant, cal exigir no només plena transparència en matèria econòmica sinó que cal posar a disposició de la ciutadania la informació sobre quins són els creditors del consistori i quins interessos genera el deute.

Creiem que cal aprofundir en un model de participació ciutadana permanent, més enllà d’enfortir les Assemblees Municipals Obertes com a espai plenari de participació de tota la ciutadania. Potenciarem i promourem la participació de tots els col·lectius que fins al dia d’avui no han tingut presència organitzada en la societat vilanovina.

Per a realitzar aquesta aposta farem una reestructuració dels Consells Municipals, posant especial èmfasi en la creació del Consell Municipal d’Immigració, el Consell Municipal de les Persones Grans i el Consell Municipal de Joventut; i en la potenciació del Consell Municipal Escolar. Caldrà dotar d’autonomia aquests consells i fomentar la participació dels col·lectius interessats en les problemàtiques concretes de cadascun, així com permetre que els Consells Municipals tinguin veu sense vot als plens municipals i tinguin dret a entrar una moció per Ple, així com a formular preguntes i precs.

Per aquest model de participació ciutadana permanent també apostem per la creació dels Consells de Barri, en col·laboració amb les Associacions de Veïns.

Per a la coordinació entre Consells Municipals, Consells de Barri i altres actors promourem la creació d’un nou òrgan de poder popular municipal permanent, el Consell de la Ciutadania, que integri la representativitat de tots els agents sociopolítics del municipi com els moviments socials, les entitats culturals, el moviment feminista, partits polítics, els sindicats i les associacions de veïns.

Per implicar els més menuts en la participació democràtica crearem el Consell dels Infants, un òrgan de participació format per nens i nenes per a participar activament en la construcció, desenvolupament i millora de la vila a través de l’expressió d’idees, reflexions, opinions i propostes amb voluntat transformadora. Així mateix, reformularem el programa “Coneix el nostre Ajuntament”.

Per a garantir que es duen a terme aquestes mesures caldrà dotar de més recursos humans i econòmics el departament de participació i facilitar la formació dels seus tècnics, de manera que puguem afrontar processos complexos de participació sense la necessitat de subcontractar empreses externes.

També és necessari seguir donant suport a la figura de la Defensora de la Ciutadania reforçant-ne la difusió, especialment entre els col·lectius més desfavorits; i reforçant-ne la legitimitat mitjançant una votació ciutadana per a escollir aquesta institució.

Les gestions burocràtiques de la ciutadania es facilitaran mitjançant la descentralització de l’Oficina d’Atenció Ciutadana per tal que pugui fer tràmits i gestions municipals a través de la xarxa de centres cívics. Per facilitar i assegurar la participació també es treballarà en la divulgació i simplificació del Registre Ciutadà.

El català és la llengua pròpia dels Països Catalans, pilar bàsic de la nostra cultura i factor de cohesió i identitat. No reneguem d’altres llengües vingudes d’arreu del món, i el model lingüístic que proposem no menysté el context sociolingüístic i cultural del segle XXI en el qual, a més del català i del castellà, o del francès de la Catalunya Nord, hi conviuen altres llengües de persones migrades; però el català pateix des de fa ben bé tres segles una situació d’anormalitat i d’excepció. La persecució lingüística i cultural que s’ha exercit històricament per part dels estats espanyols i francès s’ha incrementat notablement durant els últims anys. Aquesta conjuntura s’ha aliat en una confluència perversa que ha barrejat la passivitat d’un sector de la població amb la renúncia d’unes institucions públiques ancorades en la claudicació. L’ús social de la llengua se’n veu perjudicat.

Pensem que hem de maldar per aconseguir la plena catalanització de les administracions públiques, habilitant tots els mecanismes necessaris per aconseguir que el conjunt de la ciutadania tingui accés a l’ús de la nostra llengua. Pensem que és essencial l’ús de la llengua emprant-la a l’hora de parlar públicament, especialment en contextos en què resulta altament simbòlic com festes i celebracions d’èxits, atorgament de premis, davant del món judicial i en actes notarials.

Així doncs, la institució municipal ha de posar totes les eines a l’abast per facilitar l’aprenentatge de la llengua a tots els sectors de població que desitgin aprendre-la o millorar-ne l’ús. En aquest sentit, cal continuar impulsant els cursos de llengua catalana, especialment dirigits a persones aturades o nouvingudes i amb particular atenció a les dones migrants no immerses en el mercat laboral, que es relacionen poc amb la resta de la població i que requereixen espais de socialització on aprendre la llengua del país. Al mateix temps que les administracions més properes a la ciutadania han d’estimular l’aprenentatge formal de la llengua, cal dinamitzar altres espais de caràcter informal com el voluntariat lingüístic.

Creiem del tot necessari assegurar la competència lingüística de tot el personal municipal, especialment d’aquells treballadors i treballadores que es relacionen directament amb la ciutadania. Encara cal incidir avui dia en procurar que la Policia Local utilitzi la llengua catalana en les seves comunicacions internes i en la seva relació amb la ciutadania.

I en el mateix sentit, és fonamental que la llengua catalana sigui vehicular entre els monitors i entrenadores dels centres esportius municipals o subvencionats per l’Ajuntament. D’igual manera, també creiem imprescindible afavorir la catalanització de les activitats empresarials, especialment en tot allò que fa referència a la seva relació amb el públic (pensem en la retolació o les cartes als restaurants, a tall d’exemple).

Transformar des del municipalisme implica desplegar polítiques d’aprofundiment democràtic i de justícia social. Sabem que no és possible sense una acció combinada al carrer i a les institucions. Tanmateix, ara l’espai institucional ha quedat encara més limitat per a qualsevol mena de transformació. La intervenció dels municipis a través de la LRSAL, així com el blindatge i enduriment de l’Estat demostrats amb l’aplicació de l’article 155, fan que el marge per a aquestes polítiques sigui gairebé inexistent. Superar l’espai per on es podrà moure l’acció municipal serà més necessari que mai. Connectar el municipalisme amb el procés de lluita per la independència ha de ser una manera d’enfortiment mutu. Sense una base municipalista, la lluita per la República Catalana no pot tirar endavant.

El paper dels ajuntaments i de les xarxes associatives i culturals a nivell local va ser determinant per endegar el referèndum de l’1-O i la resposta solidària del 3-O. I d’altra banda, el municipalisme necessita un horitzó de ruptura constituent per poder desplegar les sobiranies, i això ha de ser la independència. Finalment, la construcció nacional dels Països Catalans com a projecte històric de l’Esquerra Independentista té un aliat clar en el municipalisme, ja que és l’àmbit que millor permet articular les solidaritats entre diferents territoris, superant la divisió autonòmica i estatal.

És imprescindible, en la perspectiva de la construcció d’una nova República, que des de l’àmbit local es promogui un debat profund sobre el model territorial, un intercanvi ideològic que només es pot fer tenint en compte l’articulació territorial, política, econòmica, social i institucional del conjunt dels Països Catalans.

Per aquest motiu, cal desplegar i col·laborar des dels municipis i ajuntaments amb totes les iniciatives que promoguin la identitat compartida, lingüística i cultural amb els Països Catalans. En aquest sentit, serà necessari fomentar i aprofundir l’intercanvi i les relacions polítiques, culturals, econòmiques i educatives entre els diferents municipis, comarques, països, entitats i organitzacions dels Països Catalans, trencant les fronteres politicoadministratives com les províncies o la frontera francoespanyola; i impulsant la construcció d’un marc territorial comú.

Des del municipalisme hem de defensar una adequació de les institucions supramunicipals a les realitats territorials. Treballar per a la supressió de les Diputacions provincials. Alhora, cal que s’impulsin iniciatives per aconseguir una institucionalitat pròpia: l’Assemblea Municipalista dels Països Catalans, oberta a la participació d’ajuntaments, alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores, i al teixit associatiu del món municipal, més enllà del nostre espai polític. A través de l’articulació de noves institucions promourem la defensa dels drets nacionals, fent-ho si cal a través de la desobediència institucional o popular.

La institució municipal ha de treballar braç a braç amb totes aquelles iniciatives orientades a fer efectiu el dret a l’autodeterminació dels Països Catalans, recorrent a l’autotutela de drets quan sigui necessari per donar resposta a una situació d’emergència social i nacional.