Ciutat Verda

Hem de retornar l’espai a les persones en condicions de seguretat, tot millorant la qualitat de l’aire que respirem. Fer de Vilanova i la Geltrú una ciutat pedalable i caminable de forma segura.

La denúncia de la política urbanística ha estat una de les banderes de lluita de l’Esquerra Independentista. D’un temps ençà, alguns pensaments hegemònics han anat diluint-se i s’ha trencat la visió monocromàtica sobre l’urbanisme i el medi ambient. Si ara fa uns anys es van centrar els esforços i els argumentaris en la defensa de l’Ortoll com a gran pulmó verd de la ciutat, a la causa s’hi ha sumat un bon nombre de forces polítiques que han allunyat aquesta zona del centre del debat urbanístic. En l’actualitat, seguim reclamant l’actualització del Pla General d’Ordenació Urbana per abordar l’ordenació del territori d’una manera coherent i no a través de modificacions puntuals.

El que havia estat un dels nostres principals cavalls de batalla en matèria urbanística -la planificació de l’Eixample Nord- es troba actualment en un punt mort i cal trobar la manera de sortir de l’entrellat on ens han posat els governs anteriors. L’urbanisme no és una activitat neutral ni asèptica.

La trama i els espais urbans reflecteixen una idea política de la societat. També la manera com pensen l’espai públic, un emplaçament que ha de facilitar la igualtat, la convivència, la cohesió i la participació. Defensem una vila compacta i cohesionada, no un urbanisme tancat i disgregat; i reivindiquem també una ciutat que faci valdre el seu medi natural i no l’enterri sota una capa de formigó.

Afortunadament, Vilanova i la Geltrú continua essent una ciutat de dimensió humana. Podem travessar-la a peu o en bicicleta. No obstant això, la proliferació de vehicles ha acabat orientant l’urbanisme de les ciutats a la cessió d’espai públic al transport motoritzat. Per aquesta raó, hem de retornar l’espai a les persones en condicions de seguretat, tot millorant la qualitat de l’aire que respirem. Fer de Vilanova i la Geltrú una ciutat pedalable i transitable a peu de forma segura. Cada vegada són més els col·lectius que defensen un canvi de paradigma en la mobilitat consistent en establir una jerarquia de prioritats als carrers: persones, mitjans sostenibles i transport col·lectiu, principalment.

Per avançar cap a una ciutat més respectuosa amb la natura hem de capgirar també la gestió de residus, potenciant la reutilització i el reciclatge i veient els residus com a recursos. Considerem que cal passar d’una gestió lineal dels residus a un sistema d’economia circular, en què els residus entrin en un circuit de consum-reciclatge-consum. Per fer-ho, cal apostar en tots aquells àmbits possibles per la recollida porta a porta, amb el màxim consens polític i ciutadà. També convé estudiar molt seriosament la municipalització d’aquest servei, atès que el contracte vigent ha finalitzat.

Descripció de línies prioritàries de treball i enumeració de mesures concretes

El Pla Urbanístic municipal és la plasmació de la visió que els governs tenen de la ciutat. Condiciona la vida i la manera en què ens relacionem, el desenvolupament futur de la ciutat i la disponibilitat d’espais per a cada ús; i és la base d’un gran nombre de polítiques municipals com l’habitatge o la mobilitat.

El pla urbanístic actual està desactualitzat (es va aprovar l’any 2001 i tenia una vigència de 8 anys), i durant el darrer mandat tot just s’han iniciat els treballs per revisar-lo. Cal posar fil a l’agulla per Elaborar el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) amb el màxim consens possible.



Cal incorporar al Pla d’Ordenació Urbanística criteris de Gènere i d’Equitat que fins ara no s’han tingut en compte a l’hora de planificar la ciutat. També cal Limitar el creixement en superfície de l’espai urbanitzat per tal de cohesionar l’espai ja construït i racionalitzar l’ús del territori, que és un bé escàs. Defensem un model de ciutat compacta i cohesionada, on tota la ciutadania tingui accés als serveis bàsics, a l’esport, a l’esbarjo, a la cultura i a la salut.

Això ha de ser coherent amb les projeccions de població de la ciutat per als pròxims anys per no fomentar l’especulació urbanística, i per ajustar-se a les necessitats reals d’habitatge i serveis. Cal tenir en compte que el pla urbanístic actual preveia que la ciutat hauria assolit els 100.000 habitants l’any 2009. Aquestes previsions han demostrat ser totalment errònies, atès que la ciutat té actualment 66.274 habitants, i tot i que en els darrers dos anys ha guanyant lleugerament habitants censats, encara no s’ha revertit la tendència a la baixa que va experimentar després de l’esclat de la bombolla immobiliària.

Tenim barris a mig fer, urbanitzats i no construïts, on cabrien fins a 5.000 habitatges; i tenim vora 2.000 habitatges buits. No necessitem desenvolupar més sectors fins que no hi hagi una necessitat real. Per això la nostra aposta és desclassificar com a urbanitzables l’Ortoll i l’Eixample Nord. Pensem que la conjuntura actual no fa necessari el desenvolupament d’aquests sectors, sinó que cal relligar els desenvolupaments urbans realitzats fins ara i cohesionar la ciutat alhora que protegir espais com l’Ortoll o Soterrània (on es vol ubicar l’Eixample Nord) que tenen un valor social, agrari i/o natural. En aquesta línia, apostem per aturar la modificació puntual de l’Eixample Nord i renegociar dels convenis de la Platja Llarga. Aquesta modificació puntual es va aprovar inicialment el maig de 2016 i fins ara no s’ha fet cap pas més. Des de la CUP de Vilanova vam impulsar una resolució del Parlament de Catalunya per poder avançar en aquesta direcció. Cal que el govern, amb el màxim suport del Ple municipal, faci una aposta valenta per negociar amb el Govern de la Generalitat i protegir així la Platja Llarga sense hipotecar el futur de la ciutat. Fins ara, aquesta solució no s’ha explorat; pensem que és el moment de fer-ho i que és possible. En cas que es pugui deshipotecar l’Eixample Nord i mentre no sigui necessari el desenvolupament d’aquest sector, proposem Dissoldre el Consorci Urbanístic per al Desenvolupament de l’Eixample Nord. Aquesta mesura suposaria un estalvi per a les arques municipals, ja que el Consorci representa unes despeses d’infraestructura i personal no menyspreables (des de la seva creació, i fins ara, ens ha costat més de 3 milions d’euros).

La gestió dels residus municipals és una competència bàsica de l’Ajuntament i també una de les despeses més importants que té (representa més del 10% del pressupost total). Alhora, és un dels principals àmbits d’incidència de què disposa per avançar cap a una ciutat respectuosa amb la natura.

Millorar la gestió actual dels residus passa inevitablement per introduir millores substancials en el model de recollida. Si no recollim els residus separadament no els podrem reciclar i, per tant, no podrem tancar el cicle. És en aquest sentit, i tenint present que la conjuntura actual de finalització del contracte vigent permet fer-ho, que proposem un projecte de mandat que permeti capgirar el paradigma actual de gestió dels residus convertir-los en recursos, i convertir Vilanova i la Geltrú en la ciutat catalana que més recicla.

Això tindrà efectes positius molt significatius a nivell ambiental (més reciclatge, menys consum de recursos, menys emissions de gasos que agreugen el canvi climàtic), però també a nivell econòmic. Més reciclatge vol dir també més ingressos i menys despeses per l’Ajuntament i, per tant, un balanç econòmic més favorable per a tota la ciutadania.

Per traslladar el cost d’aquest servei de forma equitativa entre la ciutadania volem aplicar incentius al reciclatge per als usuaris del servei de recollida, a través d’un sistema en què cada usuari pagui pels residus que genera i es bonifiqui l’esforç fet a casa per separar els residus. Actualment aquest incentiu només s’aplica per l’ús de la deixalleria, i volem que s’estengui a altres àmbits com la separació dels residus orgànics o la reducció dels residus d’envasos. Aquest esquema s’aplica ja en altres ciutats i pobles catalans com Barcelona, Canet de Mar, Argentona, Riudecanyes o Vilablareix; i ha aconseguit augmentar encara més el reciclatge.

També volem potenciar els establiments de reparació d’objectes, roba i electrodomèstics a través de bonificacions fiscals i/o d’una campanya de comunicació, per tal d’avançar en la cultura de la reutilització i trencar amb el paradigma actual de comprar-usar-llençar. Alguns d’aquests residus acaben a la deixalleria, però encara es poden aprofitar. Per això proposem convertir la deixalleria municipal en un espai de reutilització de productes, on els residus que hi arribin en bon estat siguin canalitzats cap a la reutilització i on es puguin realitzar reparacions o restauracions de productes en cas que sigui necessari.

En aquesta línia també volem augmentar el nombre de mercats d’intercanvi i segona mà que es realitzen a la ciutat, i descentralitzar aquests esdeveniments en barris per tal d’augmentar-ne la participació.

Un dels residus que més llencem són els residus orgànics. Aquests representen un 40% del total dels residus que fem a la ciutat. Una bona part d’aquests són aliments que encara es poden consumir, però que pel seu aspecte o per la inexistència de circuits per donar-los sortida acaben al contenidor. Però alhora, i paradoxalment, hi ha gent que no pot alimentar-se correctament. Per això proposem canalitzar aliments en bon estat que actualment acaben a les escombraries cap a circuits d’aprofitament, per tal de pal·liar aquesta problemàtica doble i de potenciar un sector (el de l’aprofitament) que genera llocs de treball i contribueix a la inclusió social.

Els residus de cuina que ja no es poden aprofitar els podem reciclar a casa nostra i obtenir un recurs molt valuós: el compost. Per fer-ho no cal disposar de jardí, es pot fer també en una terrassa o fins i tot al safareig (és el que es coneix com vermicompostatge); o en cas que no es tingui espai a casa també es pot compostar els residus orgànics comunitàriament. Proposem potenciar el compostatge de jardí, el vermicompostage i el compostatge comunitari com a formes de gestió complementària de la fracció orgànica, a través de la cessió de compostadors o de subvencionar-ne la compra; i oferint també suport tècnic i bonificacions fiscals als veïns que apostin per aquesta opció.

Un altre dels residus més problemàtics que generem, no tant pel seu pes sinó per l’impacte que representa i la dificultat per reciclar-lo, són els envasos. En generem cada cop més, i la dificultat per reduir-los és que molt sovint no disposem d’alternatives o no les coneixem. En aquest sentit proposem: potenciar l’ús d’embolcalls reutilitzables als mercats municipals, a les escoles i als establiments d’alimentació de la ciutat; fomentar el consum responsable entre la ciutadania, difonent alternatives de consum (productes amb envasos retornables, compra amb bosses de roba, carretó o cabàs, ús de carmanyoles i embolcalls de paper, etc.), i crear una xarxa local de comerços respectuosos amb el medi ambient.

Volem que la ciutadania sigui conscient dels seus drets pel que fa a la publicitat no desitjada i els pugui exercir. Es tracta d’una publicitat massiva i no nominal que molt sovint va directament de la bústia a la paperera, i que es podria evitar. En aquest sentit proposem regular les activitats de distribució de publicitat dinàmica i realitzar una campanya ciutadana per informar del dret a no rebre publicitat no desitjada.

Als habitatges amb jardí es generen també, puntualment i en grans quantitats, restes de poda que són difícils de recollir. Aquestes restes, aplicades de nou al jardí milloren la qualitat del sòl i serveixen per facilitar el compostatge d’altres residus orgànics. Proposem facilitar la trituració in situ de la poda mitjançant un servei de préstec de trituradores que serien propietat de l’Ajuntament i que es cedirien gratuïtament a veïns que ho necessitin.

Pel que fa al tractament dels residus que recollim, cal que Vilanova, a través de la Mancomunitat Penedès-Garraf, promogui polítiques de tractament de residus més avançades, asseguri una capacitat suficient per tractar els residus orgànics i els envasos que gestiona la Mancomunitat i impulsi el tractament de la fracció resta.

Vilanova i la Geltrú és una ciutat ideal per desplaçar-se a peu, bicicleta o patinet. La majoria de desplaçaments per dins de la ciutat es fan, de fet, amb aquests mitjans, però encara hi ha molt camí per recórrer per tal que siguin desplaçaments segurs i puguin competir en igualtat de condicions amb mitjans motoritzats com el cotxe o les motocicletes. Aquests darrers segueixen ocupant la major part de l’espai públic, disposen de moltes més places d’aparcaments, pateixen menys robatoris i són causa d’atropellaments i de contaminació atmosfèrica (de mitjana, cada any es produeixen vora 35 atropellaments a Vilanova i la Geltrú, alguns dels quals greus i fins i tot mortals).

El cotxe i la moto ocupen, avui dia, la part superior de la piràmide dels mitjans de transport. Volem capgirar aquest paradigma per donar la màxima prioritat i seguretat als desplaçaments a peu, en bicicleta i en mitjans sostenibles de transport. El projecte de mandat Ciutat Pedalable recull un bon nombre de mesures encaminades a aconseguir-ho.

A banda d’aquestes mesures, volem promoure el sector de la mobilitat sostenible a través d’una fira temàtica.

També creiem que cal revisar Pla de Mobilitat Urbana i Sostenible (PMUS) per fer-lo més ambiciós en els objectius (incorporant la nova jerarquia de mitjans de transport) i concretant les mesures que siguin necessàries per assolir aquests objectius, dotant el Pla del pressupost corresponent.

Creiem que cal també estudiar la conversió en zona de vianants dels carrers Llibertat i del Gas fins al passeig marítim, i de l’Avinguda Francesc Macià des de la Rambla Samà fins al carrer Josep Coroleu. Aquestes transformacions s’han de fer de forma consensuada i participativa amb el veïnat i comerciants d’aquests carrers. També cal restringir la circulació de vehicles motoritzats al camí del Fondo de Sant Gervasi, entre el torrent de Sant Joan i el pas sota la via. Aquest camí és molt freqüentat per infants i familiars de l’escola Llebetx entre setmana i per gent que hi passeja el cap de setmana, i no disposa de l’amplada necessària per al trànsit de vehicles en ambdós sentits, el qual fet fa insegurs els desplaçaments a peu i en bicicleta.

Pel que fa als atropellaments, cal detectar punts crítics d’atropellaments a partir de dades històriques, fer els passos de vianants més segurs i denunciar d’ofici tots els atropellaments que es produeixin a la ciutat.

Cal també potenciar els vehicles elèctrics a través de punts de recàrrega en superfície i de bonificacions en els aparcaments públics i exempcions en l’impost de circulació.

Proposem també millorar la distribució de mercaderies al centre inspirades en el concepte “última milla” per tal que la distribució es realitzi en vehicles dimensionats correctament, amb condicions especials pels vehicles que reparteixen a partir de les 22h amb l’objectiu de reduir la contaminació acústica.

Pel que fa a la mobilitat interurbana, Vilanova i la Geltrú pateix un greuge important: la seva ubicació a la zona 4 del Sistema Integrat de Transport Metropolità fa que desplaçar-se cap a i des de la ciutat de Barcelona sigui comparativament car en relació a pobles veïns. Cal treballar activament i de forma coordinada amb altres municipis de la regió metropolitana per revisar la zonificació tarifària.

La connexió amb altres ciutats i municipis propers també presenta molts entrebancs: en sentit Tarragona per la poca freqüència de trens i autobusos existent, i en direcció Vilafranca del Penedès i les comarques de l’interior perquè no hi ha línies de tren i els autobusos són escassos o inexistents. En aquest sentit, cal treballar activament per millorar les connexions de la ciutat cap al sud i l’interior del país, a través de negociacions amb els operadors de transport (Renfe i companyies d’autobusos).

També cal promoure l’ús compartit del cotxe a través de la difusió de les plataformes existents i de la creació d’una plataforma pública i sense ànim de lucre per compartir cotxe.

D’altra banda, desplaçar-se cap a altres municipis veïns també ha de ser possible en bicicleta i de forma segura. Cal treballar amb altres administracions per crear rutes ciclistes segures entre municipis veïns (Sitges, Sant Pere de Ribes, Cubelles, L’Arboç o Canyelles).

Pel que fa al transport públic urbà, proposem recuperar les línies L3 i L4 de bus urbà, redissenyar les rutes d’autobús urbà per fer-les més eficients i estudiar la implantació d’un servei de transport públic col·lectiu a demanda per a aquelles urbanitzacions i barris de la ciutat que no disposin de transport públic regular.

L’actual model de consum globalitzat és intensiu en l’ús de recursos i en la generació de residus i d’obsolescència permanent i programada; i sotmet la classe treballadora a règims d’esclavatge del segle XXI, sobretot en els països del Sud Global. Les empreses transnacionals que dominen i acaparen aquest model de consum apliquen una doctrina de minimització de despeses i maximització de beneficis que acaba per afectar a les persones i al medi ambient. La deslocalització de la producció, la recerca constant de la desregulació i la desprotecció, i l’impuls de les cadenes globals de subministrament i les seves grans infraestructures i macrocentres logístics han posat al servei del seu model treballadores i territoris fins a desvirtualitzar i desvaloritzar les economies locals basades en el comerç i els productes de proximitat.

Ara bé, consumir és decidir i posar-hi consciència és transformar. Per això el consum conscient i transformador té un gran recorregut per revertir aquesta situació i es pot exercir des de l’acció institucional, col·lectiva i individual. Les institucions municipals han d’aplicar criteris socials, ètics i ambientals en les compres i contractacions públiques com a pas necessari i exemplificador. El volum de compra i contractació pública és suficientment important com per estimular la creació d’empreses que puguin oferir aquests serveis i reforçar el sector de l’economia social i solidària que, al cap i a la fi, és l’opció econòmica que representa els valors del consum conscient i transformador.

A més, cal impulsar accions per tal que els centres i equipaments públics puguin oferir menús amb aliments ecològics i de proximitat, com ara els centres sanitaris i sociosanitaris i els menjadors escolars, i estendre la proposta per arribar a sectors més amplis de la població.

Alhora, a la nostra vila existeixen col·lectius que ja fa temps que avancen en aquest sentit. Per aquest motiu, s’han d’establir aliances amb els grups de consum de la ciutat per facilitar que puguin dinamitzar el foment del consum agroecològic i de proximitat, tenint especial cura perquè puguin mantenir la seva autonomia.

Per últim, com el consum és un fet transnacional, s’ha de destinar una part dels recursos de Cooperació al Desenvolupament a la Coherència de Polítiques pel Desenvolupament (CDP) fent incidència i sensibilitzant sobre els impactes del model de consum globalitzat, principalment l’agroindústria i el comerç internacional de béns i serveis.

L’espai de propietat pública i de domini i ús públic de la nostra ciutat necessita una intervenció que faci més amable la convivència entre els agents que el comparteixen i que millori i optimitzi els seus usos. Una ciutat mediterrània com Vilanova i la Geltrú, a diferència d’altres ciutats, gaudeix d’un clima privilegiat que convida a sortir al carrer. Per tant, una part important de la vida dels vilanovins i vilanovines, i de les persones que visiten la nostra vila, s’esdevé a l’espai públic.

La programació anual d’esdeveniments de la ciutat és ben nodrida i atapeïda, però sovint s’enfronta a limitacions per manca d’espai amb els requeriments necessaris per dur a terme l’activitat en qüestió. Per aquesta raó, cal tenir present que les actuacions importants als carrers i places han de garantir una major polivalència per atendre a la diversitat d’actes i esdeveniments. Tanmateix, això no ha d’anar en detriment del caràcter genuí de la nostra ciutat amb un ressenyable patrimoni cultural i natural, que hauria de ser reforçat i reconegut en els espais públics, defugint els dissenys i mobiliari estàndard de la majoria de ciutats de l’àrea metropolitana.

Cal dir, a més, que espai públic és, o hauria de ser, convivència. Per tant, s’ha de buscar la compatibilitat entre les diferents activitats que hi esdevenen, les formals i informals; les sotmeses a ordenances i les espontànies. En aquest sentit, un aspecte que s’ha intensificat en els darrers anys està relacionat amb les activitats de l’economia formal ubicades en l’espai públic: cal millorar l’ordenació de terrasses de bars i restaurants, per tal que es garanteixi el gaudi de l’espai públic per la ciutadania.

També cal avançar en la creació d’espais que puguin trencar la dicotomia entre allò públic i privat. L’espai de titularitat pública no té per què ser de gestió pública; pot recuperar la gestió comunal i/o comunitària que permet deslligar l’administració de la seva gestió i implicar directament a la comunitat. Les ciutats del futur, a més, han de ser ciutats cuidadores on els espais i les infraestructures facilitin la vida quotidiana i la dignifiquin. Per exemple, hi ha grups de criança que organitzen la seva activitat a parcs i places, activitats extraescolars que poden fer-se fora dels recintes educatius o grups de persones que fan esport en qualsevol lloc de la ciutat. L’Ajuntament, en la seva planificació de l’espai públic, ha d’atendre aquesta diversitat d’usos i cedir, quan sigui possible, la seva gestió.

Per últim, la crisi econòmica ha deixat un llegat d’espais i solars buits que cal revitalitzar i enfortir el seu valor d’ús. En aquest sentit proposem impulsar convenis amb propietaris perquè els solars buits puguin ser utilitzats per la ciutadania en forma d’horts urbans, parcs, zones esportives o altres usos necessaris.

Els espais bioproductius són espais on l’activitat humana involucra el maneig simultani d’espècies animals i vegetals per tal de cercar la sostenibilitat de l’ecosistema, prenent en consideració les seves característiques, potencialitats i limitacions i combinant la conservació i la producció; sense que això vagi en detriment dels espais de conservació del patrimoni cultural o natural.

Un clar exemple d’aquest tipus d’espai és l’Ortoll, un espai bioproductiu de més de 90 hectàrees que fa d’únic pulmó de la ciutat, un lloc on conviuen activitats agrícoles de caràcter privat i activitats lúdiques i esportives. Però altres espais com el sector Sant Jordi o l’Eixample Nord també podrien cobrir aquesta funció necessària per a la nostra ciutat.

Aquesta concepció del territori entronca perfectament amb l’agroecologia. Per tant, s’haurien de fomentar i prioritzar projectes d’agricultura ecològica, endegant un procés de protecció de l’espai de valor agrícola amb mesures que el valoritzin i incentivin l’establiment de nous professionals agraris. Un gran pas en aquest sentit és la creació d’un Parc Agrari al Sant Jordi i a l’Eixample Nord i la recuperació dels sòls més fèrtils i de les antigues sínies, així com la creació d’un banc de terres on l’Ajuntament arribi a acords amb propietaris de terres en desús perquè qui ho demani, segons uns barems i un concurs públic, pugui optar a explotar-les. De la mateixa manera, s’ha d’augmentar l’oferta d’horts urbans a diferents zones de la ciutat que puguin ser cultivats per persones en actiu o jubilades, entitats o col·lectius que mostrin interès o veïnes que s’hi vulguin implicar. L’Ajuntament hauria d’oferir, quan sigui necessari, serveis de dinamització per facilitar que els horts urbans siguin projectes de producció agroecològica, però també de creació de comunitat.

Tanmateix, la política de reconeixement i impuls dels espais bioproductius a la ciutat ha d’estar vinculada a una planificació i organització de la demanda de la producció agroecològica a través de la creació de mercats ecològics itinerants o la participació en els mercats organitzats de la ciutat.

Pensem que cal visualitzar la petjada ecològica de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú (espai bioproductiu que requereix tot el consum material i energètic vinculat al funcionament de l’Ajuntament), per això proposem mesurar la petjada ecològica de l’Ajuntament i proposar accions de compensació d’aquest impacte ambiental, com ara plantades d’arbres en espais naturals.

Molts tenim l’oportunitat de conviure a casa nostra amb animals, però també n’hi ha fora, compartint espais amb nosaltres; i és el nostre deure moral de respectar-los i fins i tot protegir-los, donat que són éssers vius amb la capacitat de sentir i, per tant, de gaudir i patir mitjançant les seves experiències. Volem impulsar polítiques adreçades a assolir una millor comprensió i una bona i justa convivència entre els veïns de Vilanova i les espècies d’animals lliures, semidependents i en captivitat que viuen a la nostra ciutat.

Pensem que cal revisar l’Ordenança Municipal de tinença d’animals per incorporar-hi aspectes relatius a la fauna salvatge i semidependent, per incorporar preceptes de benestar animal en espectacles i festes patrimonials, i per traslladar aspectes de la normativa internacional reflexionant col·lectivament sobre la utilització d’animals en els espectacles i festes actuals de la nostra localitat.

Creiem que l’educació és molt important per a transmetre valors com l’empatia a la infància, per això volem oferir jornades de conscienciació i de sensibilització animal a les escoles. Així mateix, cal realitzar formacions específiques al personal de la Policia Local i de la Brigada Municipal en matèria de benestar animal per tal que disposin de les eines necessàries per a la gestió d’animals abandonats o perduts.

També proposem oferir assessorament gratuït per als tinents de gossos en matèria d’educació canina, per tal de prevenir comportaments potencialment perillosos per als veïns tot garantint el benestar dels animals.

Sabem que les colònies d’aus semidependents causen molts problemes i molèsties al veïnat, però pensem que el seu control ha de ser compatible amb el benestar animal. Per això proposem controlar la població d’aus amb mètodes innocus que permetin l’esterilització dels animals amb pinso.

Entenem que cal permetre l’accés de gossos a la platja durant tot l’any i evitant l’accés dels gossos als espais amb presència d’espècies vegetals i animals d’especial interès, com vegetació dunar i zones de nidificació d’aus, acotant l’horari d’accés durant la temporada de bany. Pel que fa als gats que viuen en estat semisalvatge, proposem gestionar les colònies felines amb el mètode CER amb la col·laboració d’associacions locals sense ànim de lucre que ja treballen per aquest fi, i crear des de l’Ajuntament el carnet d’alimentadores de gats per a les veïnes que ho sol·licitin -previ estudi de les colònies-, així com la millora del seu hàbitat amb menjadores i abeuradors adients i zones d’aixopluc. En aquesta línia, també, assegurar el futur d’aquestes colònies sancionant a les persones que atempten contra la vida dels seus membres. Així mateix, proposem regular la pirotècnia d’alta sonoritat en espais oberts i prohibir-la en zones de colònies felines establertes i reconegudes.

Ens preocupa també el benestar dels animals destinats a consum humà, i pensem que aquest ha de ser racional per tal de compatibilitzar les opcions alimentàries amb la protecció de l’entorn (la cria de bestiar produeix un gran nombre d’impactes ambientals, entre ells la generació de gasos d’efecte hivernacle que causen el canvi climàtic). En aquest sentit, proposem sensibilitzar la ciutadania en el consum responsable de carn a través de campanyes d’informació, d’una banda, i oferir opcions 100% vegetals en les festes, fires i àpats populars organitzats per l’Ajuntament i fomentar aquesta opció en els actes organitzats per les entitats, així com fomentar aquesta dieta com a opció als menús escolars.

Com a aportació fonamental, per tot allò exposat en aquest punt i sent coneixedors que la cultura permet l’evolució social, veiem necessari l’augment d’espais divulgatius en matèria de benestar i convivència animal en les biblioteques municipals.

Dins del terme municipal hi trobem una gran diversitat d’espais no urbanitzats que realitzen funcions essencials per al manteniment de la vida o per a la societat: alguns tenen un valor natural intrínsec, n’hi ha que tenen vocació agrícola i tot i que actualment no es cultiven seran, segur, necessaris per al futur. Uns altres tenen un ús essencialment recreatiu i de lleure. Actualment no es fa una gestió activa i integrada d’aquests espais; molts són vistos com a espais sense valor, i van quedant al marge de les polítiques de l’Ajuntament.

Per tal de donar-los valor i mantenir-los activament proposem crear una xarxa d’espais naturals i oberts de Vilanova, una xarxa inspirada en la xarxa de parcs naturals que incorporaria tots aquells espais oberts i amb valor agrari i recreatiu: parcs i boscos urbans, espais agraris, espais de passeig on s’hi poden realitzar també activitats esportives, espais recreatius, etc. Es tracta de posar en valor aquests espais, documentar-los i senyalitzar-los, donar-los a conèixer, fer pedagogia dels seus valors per a la ciutat i promoure la gestió dels espais naturals/oberts a través d’acords amb entitats de custòdia. Es tracta d’acords com el que ja està en marxa a l’Ortoll, on es promou la gestió activa dels espais per evitar-ne la degradació.

Proposem també definir i legislar els espais agraris, forestals i periurbans mitjançant plans especials que facilitin l’establiment i l’aplicació d’estratègies de conservació, gestió i intervenció. Això evitarà que quedin com a zones marginals, a l’espera de ser engolits per futurs processos urbanístics.

Si hi ha un espai natural que és especialment valuós per les espècies que hi habiten és la Platja Llarga. Volem aconseguir el màxim grau de protecció per a la Platja Llarga, mantenint-ne els seus valors naturals. També volem negociar amb l’Incasòl la cessió a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú dels terrenys de la Millera per poder fer una altra zona protegida i propietat de la ciutat al Nord de la Platja Llarga.

Prop de la Platja Llarga trobem l’espai de l’Ortoll, un sector que actualment està classificat com a urbanitzable en el pla general. Proposem reclassificar l’Ortoll per convertir-lo en un parc natural, preservant-ne i potenciant-ne també els seus valors naturals i la vocació recreativa que té per la seva ubicació. Mentre aquesta reclassificació no sigui efectiva, volem aturar les polítiques de permutes de drets urbanístics a l’Ortoll, per no hipotecar la protecció d’aquest espai.

Volem també treballar per una gestió activa de l’Espai Natural dels Colls i Miralpeix, un espai natural que compartim amb els municipis veïns de Ribes i Sitges, a través del Consell Comarcal del Garraf.

D’altra banda, i de forma coordinada amb els municipis veïns, proposem millorar la senyalització dels camins rurals de la comarca per afavorir la pràctica del senderisme i la bicicleta de muntanya així com potenciar la recuperació de camins que han anat caient en desús.

Volem també millorar la gestió i el manteniment dels parcs urbans, especialment el Parc de la Torre d’Enveja, el Parc de Ribes Roges, el Parc Gumà i Ferran o el bosquet de Baix a Mar. Volem potenciar i difondre els valors naturals d’aquests espais, protegint-los de la construcció i d’intervencions que puguin resultar nocives per a les espècies que hi habiten.

Les platges són elements que combinen de forma molt clara els valors naturals i recreatius, uns valors que volem que siguin compatibles. Per fer-ho, proposem implantar progressivament la neteja de les platges per vies no mecàniques per tal de protegir les comunitats vegetals i animals que hi habiten. Durant la temporada de bany la freqüentació de les platges augmenta i també augmenta la presència de residus de plàstic que acaben a la sorra o al mar. Proposem implantar sistemes de dipòsit, devolució i retorn d’envasos als xiringuitos de la platja per evitar l’abandonament d’envasos d’un sol ús al medi i instal·lar papereres tancades a les platges, per prevenir la dispersió dels envasos dipositats a les papereres per efecte del vent.

S’estima que cada any a Europa moren prematurament 400.000 persones a causa de la contaminació atmosfèrica. Si extrapolem aquesta xifra a la població de Vilanova i la Geltrú, obtindríem que unes 47 persones podrien morir anualment de manera prematura, per agreujament de malalties respiratòries i cardiovasculars, entre d’altres afeccions.

L’Ajuntament de Vilanova no té competències específiques en matèria de contaminació atmosfèrica, però sí que intervé en les llicències ambientals que atorga la Generalitat a les fàbriques i indústries de la ciutat.

En una ciutat densament poblada com Vilanova i la Geltrú cal garantir la compatibilitat de les activitats industrials i la presència de zones residencials properes. Aquesta situació és especialment complicada a la zona del Solicrup, on cal compatibilitzar l’existència d’una fàbrica amb una zona residencial molt propera (Les Llunes). Proposem la realització de mesures contínues de contaminació en les zones on es produeixi un conflicte entre l’ús industrial i el residencial. Aquestes mesures han d’abastar contaminants que no són mesurats per la Xarxa de Vigilància i Protecció de la Contaminació Atmosfèrica de la Generalitat de Catalunya, com el benzè i altres compostos orgànics volàtils (COVs), que tenen un efecte negatiu sobre la salut dels veïns. Proposem també treballar activament per la protecció de la salut dels veïns en tots els processos de llicència i autorització ambiental d’instal·lacions contaminants de l’atmosfera, instant a la Generalitat a no ampliar la capacitat de fabricació de les instal·lacions en cas de risc per a la salut dels veïns. Per últim, proposem publicar en un lloc visible del web municipal els resultats de les mesures de contaminació atmosfèrica que es realitzen al terme municipal i fer-ne difusió a través dels mitjans locals així com crear un protocol d’avís als veïns de Vilanova i la Geltrú en cas de contaminació ambiental greu.

L’aigua, conjuntament amb l’energia, són béns escassos que hem de protegir. Vilanova i la Geltrú té el servei d’aigua municipalitzat, la qual cosa permet que aquest servei sigui un 25% més econòmic que als municipis del voltant. El consum per habitant/dia és un dels més baixos de Catalunya (99 litres/hab/dia) però, tot i això, hem de seguir reduint aquesta quantitat atès que, amb el canvi climàtic, la disponibilitat d’aigua disminuirà.

Per poder reduir aquest consum proposem millorar la xarxa d’abastament de l’aigua per minimitzar les pèrdues, que actualment són del 14%. Creiem que la disponibilitat de l’aigua ha de ser un bé bàsic per tothom, per la qual cosa proposem incrementar les fonts públiques a la ciutat. Promourem l’estalvi amb incentius econòmics penalitzant el malbaratament o el consum excessiu. També potenciarem la recuperació d’aigües pluvials tant en espais públics com als habitatges particulars, i promourem el reg responsable en zones agrícoles, jardineria i instal·lacions privades.

L’estalvi d’aigua ha de ser una prioritat pel municipi per tal de disposar sempre d’aquest bé tan preuat i que se’n faci un ús el més racional possible. Promourem una campanya de comunicació per forjar la (nova cultura) de l’aigua al municipi. Seguirem incidint en què l’aigua que surt de l’aixeta és potable i perfecta per l’ús de boca, reduint l’ús d’envasos de plàstic.

L’energia és un bé col·lectiu. Per aquest motiu, cal garantir l’accés als subministraments energètics a tota la ciutadania i prohibir el tall del subministrament dels col·lectius en situació de vulnerabilitat econòmica. Els sistemes de producció i distribució, així com la seva gestió, han de ser públics o bé gestionats per la ciutadania o per part de cooperatives per tal de garantir aquest accés universal a l’energia.

Cal fer un ús més eficient de l’energia per tal d’afavorir una disminució del seu consum, i produir-ne la major quantitat a prop del lloc del consum. D’aquesta manera, s’evitarien pèrdues per transport, aproximadament un 10%, el que equival a la producció de tres centrals nuclears. També hem d’afavorir el canvi d’aparells electrodomèstics i l’aïllament dels habitatges, empreses i comerços. Farem campanyes informatives per explicar que la major inversió en aquest tipus d’aparells o instal·lacions es recupera en pocs anys.

Considerem que cal aplicar i difondre el concepte 50/50 en equipaments educatius. Es tracta d’un programa que va iniciar l’ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia en què s’implica als estudiants i docents en la reducció del consum del centre educatiu, i els estalvis obtinguts es reparteixen al 50% entre el municipi i el centre educatiu.

Cal potenciar la compra del 100% d’energia verda per als subministraments municipals, sortir de la compra agregada de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i fer diversos lots per afavorir que petites comercialitzadores puguin competir en igualtat de condicions enfront de les empreses dels oligopolis. Pensem que cal incloure clàusules socials en la licitació tal com han fet els ajuntaments de Madrid i Avià, per exemple.

En l’àmbit energètic, cal promoure polítiques d’atracció de projectes d’energia renovable al municipi, així com de la indústria relacionada. Igualment, cal realitzar un estudi del potencial de captació d’energia renovable en sostres i terrats, tant privats com particulars. La instal·lació de plaques solars fotovoltaiques serà una activitat amb un creixement exponencial que demandarà personal amb diversos perfils. Per aquest motiu, cal establir aliances amb l’IMET, UPC i els instituts de secundària per promoure aquestes sortides professionals.

Hi ha moltes instal·lacions solars tèrmiques que per manca de manteniment o deficiències en la instal·lació no funcionen correctament o estan desconnectades. Cal comprovar el funcionament de les instal·lacions solars existents per l’aplicació del compliment de l’ordenança solar, atès que moltes instal·lacions gaudeixen de bonificacions en l’IBI que es podrien estar aplicant sense que aquestes instal·lacions funcionin correctament. Actualment hi ha molts equipaments municipals en els quals seria factible instal·lar plaques solars fotovoltaiques.

Vilanova i la Geltrú té un important patrimoni natural que hem de preservar i donar a conèixer entre la ciutadania. Proposem l’actualització i aprovació de l’inventari de camins comarcal. També considerem important aprovar el catàleg del patrimoni natural ambiental i paisatgístic de Vilanova i la Geltrú, ja que tenim moltes joies al nostre municipi que cal protegir i donar a conèixer. No fa gaire temps, els pagesos i veïns s’encarregaven de mantenir, netejar i cuidar els camins i els marges de pedra seca de la nostra vila. Degut al progressiu abandonament de la pagesia, aquesta tasca s’ha deixat de fer i aquests espais es van deteriorant ràpidament. Volem arranjar els camins i els marges de pedra seca a través d’acords de custòdia o de plans ocupacionals.